L'OBD analitza les implicacions bioètiques de l'edició genòmica en humans i dóna recomanacions sobre l'ús de la tècnica CRISPR

El nou document de l’Observatori de Bioètica i Dret (OBD) de la Universitat de Barcelona està dedicat a l’edició genòmica en humans, en concret a la tècnica CRISPR, que permet modificar la dotació genètica d’una manera eficaç i relativament simple i obre la possibilitat de decidir sobre les característiques de la descendència de la nostra espècie. Es tracta d’un tema que desperta inquietuds importants i que genera, fins i tot, el que es coneix com a pànic moral. El document de l’OBD aporta elements de reflexió a aquest debat i fa recomanacions concretes a partir de les posicions que considera «més assenyades en funció dels coneixements actuals».

L’ús de la tècnica CRISPR —de l’anglès clustered regularly interspaced short palindromic repeats/Cas9— ha crescut de manera exponencial en els darrers quatre anys. La revista Nature, per exemple, va dedicar la portada del mes de març d’enguany a explicar l’èxit del sistema CRISPR entre els investigadors i en la indústria biotecnològica. En el document de l’OBD s’indica que aquesta tècnica presenta una diferència respecte a sistemes anteriors perquè té una especificitat més gran (capacitat d’induir modificacions en punts molt concrets del genoma), és més eficient, accessible (relativament fàcil d’aplicar) i versàtil. A diferència d’altres tècniques que requerien uns recursos importants (per exemple, les recerques en ADN recombinant dels anys setanta), el CRISPR és assequible per a tots els laboratoris científics del món. De fet, són conegudes les aplicacions d’aquesta tècnica en embrions humans no viables en centres xinesos o, més recentment, l’inici de fases clíniques en humans amb malalties com el càncer de pulmó.

Tal com s’afirma en el document, aquests avenços tècnics permetrien «controlar i millorar la dotació genètica dels éssers vius» i «redirigir l’evolució per camins predeterminats de selecció artificial fins ara desconeguts». Aquí sorgeixen qüestions com ara si és correcte modificar la línia germinal humana —si amb això es pot evitar la transmissió de malalties hereditàries— o si, per contra, sempre és reprovable intervenir-hi atès que no se’n coneixen les conseqüències a llarg termini. Davant aquesta realitat complexa, l’OBD és partidari de seguir «el principi de precaució i l’estratègia de cas per cas i de pas a pas». El document distingeix entre diferents possibilitats d’edició genòmica aplicada als éssers humans. Primer, hi hauria l’ús d’aquesta tècnica en cèl•lules somàtiques, és a dir, totes les del cos a excepció de les cèl•lules germinals, que intervenen en la reproducció. Això ja s’està duent a terme tant en cèl•lules en cultiu per a la recerca bàsica com per fer teràpia gènica en pacients. En segon lloc, cal tenir en compte l’edició genòmica en embrions, cèl•lules embrionàries o cèl•lules germinals humanes, que actualment només s’aplica en recerca bàsica. Finalment, hauríem de considerar l’aplicació d’aquestes tècniques amb l’objectiu de millorar l’espècie humana (biological enhancement).

En funció d’aquesta tipologia, el document de l’OBD proposa: permetre l’ús de l’edició genòmica en la recerca bàsica, aprovar-ne l’ús terapèutic en cèl•lules somàtiques i avaluar la possibilitat d’aprovar la teràpia germinal en certs casos. També es defensa aturar sine die l’ús de la teràpia gènica per millorar l’espècie humana. El document recomana igualment analitzar i revisar la normativa vigent en tots els vessants, des del codi penal fins a la Llei de reproducció humana assistida i la Llei de recerca biomèdica. També s’assenyala que les decisions sobre l’edició genòmica en humans «no poden estar en mans dels àmbits de poder econòmic i financer, sinó que han de ser guiades per la idea del bé comú i de la millora de la qualitat de vida». En aquest sentit, s’és crític amb l’actual política de patents i el «procés de privatització de la informació gènica». Igualment, s’incideix en els possibles conflictes d’interessos «entre el rol dels científics com a investigadors i com a emprenedors, que tindrien com a objectiu maximitzar els beneficis seguint una lògica de mercat estricta». D’altra banda, s’afirma que cal una formació actualitzada dels membres dels comitès d’ètica i dels circuits de garantia, així com l’elaboració de nous procediments d’avaluació. Finalment, es fa una crida a implicar els mitjans de comunicació i la ciutadania en general en un debat «inclusiu, anticipatiu i informat». Això seria especialment necessari en un context en què «el discurs bioètic, polític i científic discorre entre la informalitat i la por, entre la cautela i el deixar fer i entre el principi de precaució i les necessitats de la poderosa indústria biotecnològica». L’elaboració del document ha estat a càrrec de Josep Santaló i María Casado, amb les aportacions de Montserrat Boada, Mirentxu Corcoy, Itziar de Lecuona, Manuel López, Gemma Marfany i Albert Royes.

Val a dir que el Grup d’Opinió de l’OBD té publicats documents sobre diversos temes, entre els quals hi ha les implicacions ètiques, jurídiques i socials de la reproducció assistida humana. Algunes de les matèries tractades són la donació d’embrions per a recerca (2000), la d’oòcits per a reproducció humana (2001), l’obtenció de cèl•lules mare embrionàries (2002), la congelació d’oòcits (2002) i la selecció del sexe (2003). Argumentant a favor de tesis llavors minoritàries, el treball de l’Observatori de Bioètica i Dret ha tingut un impacte normatiu important, com es fa palès si s’analitzen la Llei de reproducció humana assistida (2006) i la Llei de recerca biomèdica (2007) tenint en compte els documents esmentats.

L’Observatori de Bioètica i Dret de la UB ofereix una manera de fer bioètica basada en una concepció flexible i pluridisciplinària, emmarcada en el respecte als drets humans reconeguts, que té per objectiu subministrar arguments que fomentin l’autonomia dels ciutadans en la presa de decisions i que contribueixin a bastir una societat més transparent i democràtica.

• Document [PDF]
• Més documents