María Casado i Itziar de Lecuona, investigadores UB referents als mitjans de comunicació en temps de pandèmia

El professorat de la UB no només ha continuat col·laborant habitualment amb els mitjans de comunicació durant aquestes setmanes de confinament, sinó que ha aportat coneixement i rigor a les informacions que recullen els mitjans sobre la pandèmia i els seus efectes en múltiples àmbits. En definitiva, la Universitat de Barcelona ha continuat sent un referent per al conjunt de la societat també en aquest temps de crisi.

Només en el primer mes de confinament, entre el 14 de març i el 13 d’abril, la UB va registrar uns 3.500 impactes en els mitjans de comunicació, una xifra molt similar als mesos anteriors en què es feia activitat presencial amb normalitat. Durant aquestes setmanes de confinament, també s’ha mantingut la participació directa dels investigadors de la UB en premsa escrita, activitat en què s’han registrat, fins al 23 d’abril, 75 articles d’opinió signats per docents i investigadors de la Universitat, una mitjana de dos textos signats cada dia. Ara bé, si la presència en mitjans no ha disminuït, sí que han canviat radicalment les temàtiques per les quals han estat consultats els especialistes de la UB.

Múltiples disciplines per analitzar la crisi
Els temes que han predominat en les aparicions dels experts UB als mitjans són tots els aspectes relacionats amb la pandèmia de la COVID-19 i la crisi sanitària, social, econòmica i fins i tot cultural que comporta. Els investigadors de la UB han parlat sobre la recerca contra la malaltia, què se’n coneix, com evoluciona i quines perspectives hi ha de control i curació. També han explicat com ha estat la contribució immediata en el desenvolupament d’aparells per combatre els efectes del coronavirus, com ara els nous models de respiradors per subministrar a les UCI dels centres sanitaris.

Des de l’inici del període de confinament fins al 20 d’abril, el Gabinet de Premsa de la UB ha rebut aproximadament un centenar de peticions relacionades amb la crisi sanitària, tant sobre la mateixa malaltia com sobre l’estat d’alarma decretat pel Govern espanyol i les mesures legals que implica, així com sobre els aspectes sociològics, econòmics, polítics, psicològics o filosòfics relacionats amb el confinament forçat.

Protagonisme dels epidemiòlegs
Tot i la diversitat de temàtiques al voltant de la COVID-19, els protagonistes d’aquesta crisi han estat els epidemiòlegs, encapçalats per Antoni Trilla, actual degà de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB, que fa dos anys va ser guardonat amb la Distinció del Claustre de Doctors i del Consell Social a la divulgació científica i que actualment és membre del comitè científic que assessora el Govern espanyol en la gestió sanitària de la pandèmia. Però no ha estat l’únic. També han col·laborat amb els mitjans de comunicació en aquest àmbit la professora Àngela Domínguez o Antonio Plasencia, director de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal).

En el camp de la virologia, el professor de Biologia i president de la Societat Espanyola de Virologia, Albert Bosch, ha estat l’investigador més destacat, com també la degana de la Facultat de Biologia, Rosina Gironès, o l’investigador Jordi Serra Cobo, la recerca del qual està centrada en el salt de virus animals a l’espècie humana, concretament en el salt que s’ha pogut produir en aquest cas dels ratpenats als humans.

Entre els economistes que han donat perspectiva a la gestió i els efectes econòmics d’aquesta crisi a curt, mig i llarg termini, cal esmentar l’exrector Joan Tugores o el vicedegà d’Economia i Empresa Raúl Ramos. Així mateix, en el camp de la psicologia, han destacat les aportacions de les professores Imma Armadans i Carmina Saldaña, que han analitzat com afronten els diferents sectors de la població la situació de pandèmia i confinament.

Climatòlegs com Javier Martín Vide han explicat les implicacions del clima en aquesta crisi; juristes com Mar Aguilera o Argèlia Queralt han valorat com repercuteixen les mesures de seguretat i control socials en les llibertats dels individus, i nutricionistes com Carme Vidal han aconsellat sobre alimentació en aquestes setmanes en què han variat tant les nostres rutines.

Per la seva banda, les especialistes en bioètica María Casado i Itziar de Lecuona (membre del grup de treball que assessora el Ministeri de Ciència i Innovació en matèries relacionades amb la COVID-19) han reflexionat sobre la controvertida priorització de pacients en casos d’emergència i sobre la limitació de recursos; historiadors com Àngel Casals han parlat sobre pandèmies passades, o experts en història econòmica com Marc Prat han parlat d’acords anteriors per sortir de situacions de crisi, com els Pactes de la Moncloa.

Un exemple il·lustratiu de la tasca comunicativa dels investigadors de la UB són les col·laboracions a The Conversation, una de les principals plataformes mundials de divulgació del coneixement en la qual es recullen articles d’investigadors de totes les universitats espanyoles que després són republicats pels mitjans de comunicació. Des del 13 de març, autors UB hi han publicat un total de vuit articles, la majoria dels quals relacionats amb la COVID-19: des de com cal afrontar el confinament fins a qüestions bioètiques o sobre el perill de noves estigmatitzacions socials.

Val a dir que malgrat que la COVID-19 ha centrat l’atenció dels mitjans de comunicació, fins i tot enmig d’aquesta crisi també han tingut una important repercussió recerques de la UB en altres àmbits. És el cas, per exemple, del treball de l’investigador ICREA João Zilhão, membre del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP), sobre la pràctica de la pesca per part dels neandertals. La recerca es va publicar a Science i ha tingut un destacat ressò internacional, incloent-hi un article a The New York Times.

Els mitjans de comunicació també s’han interessat per la UB com a primera institució de recerca i docència del país. Les qüestions més demanades han estat com s’acabarà aquest curs acadèmic de manera virtual, què passarà amb el programa Erasmus, en què consisteix el programa Connecta UB per mitigar l’escletxa digital entre l’alumnat de la Universitat, o com ha estat la presència de la UB a la fira virtual UNIferia i quina acollida ha rebut per part dels estudiants.

• Font