Càtedra UNESCO de Bioètica

Informació i matrícula

  • Observatori de Bioètica i Dret
  • Càtedra UNESCO de Bioètica
  • Universitat de Barcelona
  • Avgda. Diagonal 684,
    Facultat de Dret
  • 08034 Barcelona
  • Tel. (+34) 93 403 45 46
  • obd.ub@ub.edu

L’Observatori de Bioètica i Dret presenta les claus sobre el robatori d’infants

09.02.2015

"Desapariciones forzadas de niños en Europa y Latinoamérica. Del convenio de la ONU a las búsquedas a través del ADN", de María Casado i Juan José López Ortega (coords.), tracta la qüestió del robatori d’infants, de gran impacte social i polític, tant al nostre país com arreu, des de la perspectiva de la desaparició forçada de persones, en la cerca de les quals la investigació genètica té una importància cabdal.

Aquesta obra, que té l’origen en el projecte de recerca «ADNBIOLAW: Aspectes ètics, jurídics i socials implicats en l’obtenció, l’ús i l’emmagatzemament de les mostres d’ADN i altres tècniques biomètriques d’identificació», dirigit per María Casado des de l’Observatori de Bioètica i Dret de la UB, es divideix en quatre parts.

La primera, «El ADN como instrumento de búsquedas familiares», presenta els fonaments de coneixement científic sobre l’ús, l’anàlisi i les bases d’ADN com a instrument de recerca de desapareguts, que han de permetre estudiar amb coneixement de causa les qüestions eticojurídiques implicades. La segona, «La protección contra la desaparición forzada en el marco de la ONU», analitza la protecció contra les desaparicions forçades que proporcionen el Conveni de les Nacions Unides i el Grup de Treball sobre les Desaparicions Forçades. La tercera aborda «La situación en el Cono Sur y Centroamérica», i la quarta i última secció tracta de «Las diferentes desapariciones forzadas de niños en Europa», amb especial èmfasi en el cas espanyol.

El llibre s’obre amb els treballs «El ADN como trazador del parentesco genético», de Gemma Marfany, i «La prueba del ADN en la investigación de adopciones irregulares y sustracción de recién nacidos en España. La experiencia del Instituto Nacional de Toxicología y Ciencias Forenses», d’Antonio Alonso i altres autors, que estableix les bases de l’estat de la ciència respecte d’això. A continuació, en l’apartat sobre tractament internacional de les desaparicions forçades, Emmanuel Decaux escriu sobre «La Convención Internacional contra las Desapariciones Forzadas. Un tratado para el siglo XXI»; Olivier de Frouville ens il·lustra sobre «La experiencia del Grupo de Trabajo sobre las Desapariciones Forzadas en la lucha contra las desapariciones forzadas, con una mirada particular sobre la cuestión de los niños implicados»; Kimio Yakushiji analitza la «Responsabilidad de los Estados por la conducta de actores no estatales causantes de desapariciones forzadas», i la secció finalitza amb l’estudi de Janina Suela «La especial protección de la infancia bajo la Convención Internacional para la Protección de todas las Personas contra las Desapariciones Forzadas». Tot seguit, el capítol d’Álvaro Garcé García y Santos «Los niños y el Cóndor» encapçala la secció dedicada a les desaparicions forçades de nens i nenes al Con Sud i Amèrica Central, seguit de «La desaparición forzada de niños en Argentina a través de la sustitución de su identidad», a càrrec de Luciano A. Hazan; «El Salvador, una deuda pendiente con sus niños», de Patricia Eugenia Granados de Fröhlich; «Las desapariciones forzadas de niños en Centroamérica», de Gabriella Citroni, i «Desaparición forzada y trata de niñas. Visión jurídica desde Mesoamérica», de Santiago Corcuera Cabezut. Tanca aquesta secció una aproximació a «La desaparición forzada de menores en la jurisprudencia de la Corte Interamericana de Derechos Humanos», obra d’Elisenda Calvet Martínez. En la tercera part, circumscrita a l’àmbit europeu, es reflexiona sobre les desaparicions forçades a Alemanya en «Noche y niebla. Mito y significado», a càrrec de Rainer Huhle, i s’aprofundeix en diversos casos de desaparicions produïdes a l’estat espanyol, començant amb «Las denuncias en los casos de los “niños robados”. Perspectiva histórico-legal», tema que desenvolupa Lorena Álvarez Taboada. A continuació Carlos R. Fernández Liesa s’ocupa de «Los derechos humanos y los crímenes de la Guerra Civil: especial referencia a los niños desaparecidos», i Juan José López Ortega posa el focus en «Las desapariciones forzadas en España a la luz de la Convención de las Naciones Unidas». Aquesta secció acaba amb l’estudi de Javier Chinchón Álvarez «Las desapariciones forzadas en la jurisprudència del Tribunal Europeo de Derechos Humanos».

El llibre acaba amb una nota biogràfica sobre els autors, entre els quals hi ha vuit membres del Comitè contra la Desaparició Forçada (CDF) i quatre membres de la Comissió Nacional per a l’Ús Forense de l’ADN (CNUFADN), fet que dóna compte de l’elevada competència i autoritat dels especialistes que han escrit els estudis.

La Col·lecció de Bioètica de l’Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona promou una concepció de la bioètica flexible, pluridisciplinària i laica, emmarcada en el respecte als drets humans reconeguts. L’objectiu és subministrar arguments que fomentin l’autonomia de les persones en la presa de decisions i que contribueixin a la construcció d’una societat més transparent i democràtica. La llarga i intensa trajectòria divulgadora i científica ha donat com a fruit un fons editorial nodrit i complet, que, des del 2013, forma part del catàleg de Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona (http://www.publicacions.ub.edu/refs/observatoriBioEticaDret/). Els últims títols publicats a la col·lecció són: "La confidencialitat en l’assistència sanitària. Del secret mèdic a la història clínica compartida a Catalunya", de Lídia Buisan; "Gestación por sustitución. Ni maternidad subrogada ni alquiler de vientres", d’Eleonora Lamm; "ADN forense: problemas éticos y jurídicos", de María Casado i Margarita Guillén (coords.), i "La Declaración Universal sobre Bioética y Derechos Humanos de la Unesco y la discapacidad", de María Casado i Antoni Vilà. Actualment s’està preparant el títol "Morir en libertad", d’Albert Royes (coord.).