Màster en Alimentació, Ètica i Dret

Càtedra UNESCO de Bioètica

Contacte

  • Observatori de Bioètica i Dret
  • Càtedra UNESCO de Bioètica
  • Universitat de Barcelona
  • Facultat de Dret
  • Avinguda Diagonal, 684
  • 08034 Barcelona
  • Tel. (+34) 93 403 45 46
  •  
  • Màster en Bioètica i Dret
  • Tel. (+34) 93 403 45 46

 

El Grup d'Opinió de l'OBD presenta un Document sobre gestació per substitució

12.02.2019

El debat sobre la gestació per substitució a l’Estat espanyol s’ha intensificat recentment, amb iniciatives com ara la proposta de llei presentada pel grup parlamentari de Ciutadans (C’s) per regular aquesta pràctica. En aquest context, l’Observatori de Bioètica i Dret (OBD) de la Universitat de Barcelona ha fet públic el Document sobre gestació per substitució. El text es posiciona clarament en contra d’aquesta pràctica, també coneguda com a maternitat subrogada, i defensa que no ha de ser una alternativa legal per tenir descendència pel fet que suposa una «mercantilització del cos humà» i per les «situacions de vulnerabilitat que genera». En el cas, però, que el poder legislatiu espanyol decidís aprovar la gestació per substitució, el document de l’Observatori recomana tot un conjunt de garanties que hauria d’incloure la llei.

El document defineix la gestació per substitució com el procés que «permet que una parella, o una persona sola, pugui tenir un fill mitjançant la col·laboració d’una dona gestant, que es compromet a sotmetre’s a tècniques de reproducció assistida a fi de quedar embarassada i a lliurar la criatura que neixi als comitents, o bé a canvi d’una contraprestació econòmica o bé de manera gratuïta». El document apunta els diversos marcs legislatius internacionals que hi ha actualment sobre la qüestió. A Europa, la gestació per substitució només s’admet expressament al Regne Unit, Grècia i Portugal; a la resta de països hi ha la prohibició expressa o la no regulació. Pel que fa a l’Estat espanyol, «no existeix expressament una prohibició, sinó una declaració de nul·litat del contracte, amb la qual cosa la dona gestant és la mare a tots els efectes legals». Atesos els impediments legals que hi ha a Espanya, i en general a Europa, algunes persones viatgen a altres països on la gestació per substitució és legal. Un cop tornen amb el nadó, es troben amb dificultats legals perquè es reconegui el vincle de filiació, si bé els tribunals poden admetre aquest vincle en virtut del principi de protecció de l’interès del menor. Davant aquestes pràctiques, el document adverteix que «no és recomanable acabar acceptant la política dels fets consumats», atès que això contribuiria a normalitzar una conducta socialment qüestionada.

El text és contrari a aquesta pràctica pel que suposa de «mercantilització del cos humà» i per les «situacions de vulnerabilitat que genera»

L’OBD afirma que la gestació per substitució «genera nombrosos dubtes sobre els drets de la gestant, així com sobre la situació d’explotació de les dones». «No és una tècnica de reproducció assistida com les altres, perquè exigeix la participació d’una dona en un projecte reproductiu aliè que és, quantitativament i qualitativament, diferent de qualsevol altra col·laboració reproductiva», explica el text. S’assenyala que aquesta pràctica comporta «estar embarassada intentant no implicar-se, ni psicològicament ni emocionalment, i renunciant, després, a tot vincle personal, afectiu i jurídic amb el nascut». Els autors del document exposen que la gestació per substitució produeix una instrumentalització o cosificació de la dona, i que no tota relació humana «ha de ser dirigida per la dinàmica del mercat». En aquest sentit, adverteixen del risc d’explotació de dones vulnerables en països pobres o en vies de desenvolupament. Davant l’argument que si la dona atorga el seu consentiment voluntari per ser mare gestant no hi ha explotació, els autors apunten que «la possibilitat d’elecció individual ve determinada per la posició que hom ocupa en el mercat». Es recorda el principi que l’ésser humà i les seves parts no han de ser objecte de lucre i que, atès que hi ha un mercat molt lucratiu de milers de milions d’euros al voltant de la gestació per substitució, «cal prendre mesures perquè certs aspectes de la vida reproductiva no s’organitzin com a meres relacions de comerç».

Si malgrat tots aquests arguments, el poder legislatiu espanyol aprova una llei que admeti la gestació per substitució, el document proposa tota una sèrie de garanties mínimes que hauria de complir la legislació. Caldria un control judicial i hauria de ser una pràctica gratuïta, de manera que s’impedís el lucre de les agències intermediàries. Igualment, la dona gestant hauria de poder revocar el seu consentiment en qualsevol moment del procés, fins al cap d’unes setmanes després del naixement.

El document està coordinat per les professores de la UB María Casado i Mónica Navarro Michel, i forma part de la Col·lecció de Bioètica d’Edicions UB, que ha obtingut el Segell de Qualitat en Edició Acadèmica (CEA-APQ) que atorguen l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA) i la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT). El document està publicat en català, castellà i anglès.