Màster en Alimentació, Ètica i Dret

Càtedra UNESCO de Bioètica

Contacte

  • Observatori de Bioètica i Dret
  • Càtedra UNESCO de Bioètica
  • Universitat de Barcelona
  • Facultat de Dret
  • Avinguda Diagonal, 684
  • 08034 Barcelona
  • Tel. (+34) 93 403 45 46
  •  
  • Màster en Bioètica i Dret
  • Tel. (+34) 93 403 45 46

 

L'OBD publica un nou llibre: "ADN forense: problemas éticos y jurídicos"

14.05.2014

L'Observatori de Bioètica i Dret ha publicat un nou llibre: "ADN forense: problemas éticos y jurídicos", coordinat per María Casado i Margarita Guillén.

Les anàlisis genètiques afecten drets fonamentals, i per això l’ús d’aquesta informació ha d’estar supeditada a vies de control democràtic. En l’actualitat, la lluita contra grans delictes, com ara el terrorisme, aparentment legitima a envair drets que abans es consideraven intangibles.

Aquesta obra, fruit del treball multidisciplinari de juristes, filòsofs, biòlegs, tècnics i metges, pretén posar de manifest quins són els problemes eticojurídics derivats de l’obtenció, l’anàlisi i l’emmagatzematge de l’ADN, així com els usos judicials i extrajudicials que se’n fan.

Davant de l’equilibri tan difícil entre llibertat individual i seguretat col·lectiva, aquest llibre ajuda a comprendre els conflictes que hi ha darrere l’ús d’una eina informativa tan poderosa com són les mostres i perfils de l’ADN.


Índex

  • Presentación, por María Casado y Margarita Guillén
  • María Casado, Reflexiones bioético-jurídicas sobre el uso de muestras, perfiles, datos y bancos de ADN
  • Salvador Darío Bergel, Información genética y derecho
  • Gemma Marfany, La huella genética o perfil genético: muestras biológicas de origen humano y protección de datos personales
  • Margarita Guillén, La mal llamada huella genética. Una metáfora científica frente al uso forense de la prueba de ADN
  • Mirentxu Corcoy Bidasolo, Protección penal de la intimidad genética
  • Juan José López Ortega, La tutela de la intimidad genética en la investigación penal. A propósito de la STC 199/2013 y de la SAP Sevilla 650/2013
  • Jaime Moreno Verdejo, Algunos problemas de la identificación penal a través de la prueba pericial de ADN: ámbito, asistencia letrada y empleo de fuerza
  • Ángel Carracedo y Lourdes Prieto, Valoración de la prueba genética
  • Victoria Lareu Huidobro, Nuevos polimorfismos de ADN: predicción de origen biogeográfico y características físicas
  • Mónica Navarro-Michel, El consentimiento del menor a la toma de muestras biológicas y su posterior inclusión en una base de datos de ADN
  • Manel Gené y Carme Barrot, El diagnóstico de la paternidad biológica sin participación de la madre: tratamiento médico-legal y ético
  • Gemma Marfany, Bancos de datos genéticos o ¿qué dice mi ADN de mí?: regulación y privacidad
  • Óscar García Fernández e Iñaki Yurrebaso, Problemática de la recogida de vestigios biológicos y su introducción en la base de datos. Las muestras «abandonadas»
  • Mirentxu Corcoy Bidasolo, ¿Listado de delitos en relación con las bases de datos de identificadores de ADN? Significado y alcance de la prueba de ADN en el proceso penal
  • Ignacio Acón Ortego, La Comisión Nacional para el Uso Forense del ADN
  • Anna M. Badia Martí y Roser Puig Marcó, La cooperación internacional en el intercambio de muestras de ADN: niveles y estándares de protección
  • Margarita Guillén, El conocimiento como premisa del consentimiento. Una visión critica de la Ley orgánica 10/2007, reguladora de la base de datos policial sobre identificadores obtenidos a partir del ADN
  • Nota sobre los autores

La Col·lecció de Bioètica de l'Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona, dirigida per la Dra. Maria Casado, promou una concepció de la bioètica flexible, pluridisciplinària i laica, en el marc del respecte als drets humans reconeguts, i fomenta el debat informat sobre «les qüestions ètiques relacionades amb la medicina, les ciències de la vida i les tecnologies connexes aplicades als éssers humans, tenint en compte les seves dimensions socials, jurídiques i ambientals» (art. 1.1, Declaració Universal sobre Bioètica i Drets humans).