L’OBD publica un nou document sobre el rebuig dels testimonis de Jehovà a les transfusions de sang

Parc Científic de Barcelona - 12/12/2005

Els testimonis de Jehovà, seguint les seves creences, es neguen a rebre transfusions de sang. Quin ha de ser el comportament del personal sanitari davant d'aquesta situació? Cal respectar les decisions d'aquests pacients fins i tot si posen en perill la seva vida? Com fer-ho?

En aquest context, el Grup d'Opinió de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD) de la UB amb seu al Parc Científic de Barcelona recull en el «Document sobre el rebuig dels testimonis de Jehovà a les transfusions de sang» pautes útils per als ciutadans, els centres assistencials i l'Administració que ajuden a aclarir el debat sobre si les decisions sanitàries adoptades pels cristians anomenats testimonis de Jehovà han de ser respectades encara que la seva conseqüència final sigui la pèrdua de la vida. El document, que s'ha presentat avui en roda de premsa, ha estat coordinat per la professora de Dret Constitucional de la UB Ana Sánchez Urrutia i la metgessa de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, i especialista en gestió hospitalària, Victòria Martorell.

El debat que planteja l'OBD parteix de la situació que es dóna als centres assistencials quan han de tractar pacients que pertanyen als cristians testimonis de Jehovà. Des del punt de vista de l'ètica mèdica tradicional, l'actuació moralment correcta seria la que resulta beneficiosa per al pacient sent el mateix metge qui determina què és beneficiós en cada cas. Actualment, però, es potencia l'autonomia de les persones que en aquest context permet que el pacient tingui la llibertat d'acceptar o no els procediments que recomana el metge. L'acceptació d'aquest principi per part del personal sanitari no és uniforme i pot generar situacions en què les conviccions d'aquests professionals s'anteposin a les decisions del pacient si la situació arriba a ser extrema.

El nou document de l'OBD, elaborat a partir del diàleg pluridisciplinari entre especialistes en medicina, infermeria, filosofia, biologia, antropologia, geografia i dret, recomana, en primer lloc, que les autoritats sanitàries garanteixin als testimonis de Jehovà l'exercici dels seus drets posant en pràctica les mesures oportunes que assegurin a l'esmentat col·lectiu el respecte de les seves decisions. En aquest sentit, aquest document considera que les administracions sanitàries han d'elaborar unes pautes d'actuació per a tots els centres i que, en consens amb els representants d'aquest col·lectiu, han de proporcionar un instrument que a més de respectar la voluntat d'aquestes persones ofereixi també un marc de seguretat als professionals sanitaris en el desenvolupament de la seva activitat.

Així mateix, recomana l'existència d'un protocol d'acollida en cada centre sanitari, específic per a aquests pacients, que inclogui alternatives de tractament i procediments terapèutics i que tingui en compte els aspectes ètics i jurídics del cas. En aquest sentit, el document aconsella l'elaboració d'un model específic de consentiment informat que tingui en compte les alternatives de tractament possibles.

D'altra banda, i tal com exigeix la llei, el document de l'OBD precisa que el rebuig al tractament cal que consti per escrit i la signatura del consentiment informat s'haurà de fer garantint que el pacient ha comprès els riscos de la seva decisió. Per als casos que el pacient no pugui manifestar directament la pròpia voluntat, o en situacions d'urgència vital, el document aconsella l'atorgament d'un document de voluntats anticipades específic. Així mateix, recolza que no s'accepti el consentiment per substitució en el cas de menors d'edat quan el rebuig del tractament mèdic indicat suposi un risc greu per a la seva salut o la seva vida.

Finalment, l'OBD inclou en les seves recomanacions que en el desenvolupament de polítiques públiques destinades a procurar mesures de tractament alternatives a les mèdicament indicades, les autoritats sanitàries han de ponderar els principis de justícia, solidaritat i igualtat, d'una banda, i l'autonomia de qui rebutja un tractament estàndard, de l'altra, ja que aquestes intervencions extraordinàries podrien generar un increment de la despesa pública que, en un context de limitació pressupostària, afectés a altres prestacions.

El context legal d'aquest debat s'emmarca en diferents normatives que reconeixen, entre altres, el dret de les persones a tenir llibertat de religió, recollit per la Declaració universal de drets humans, i el principi d'autonomia, que s'expressa en les lleis autonòmica i estatal amb el reconeixement de la llibertat d'elecció del pacient entre les opcions de tractament disponibles i la necessitat de comptar a més amb el seu consentiment informat. En aquest sentit, l'article 5 del Conveni de drets humans i biomedicina del Consell d'Europa explica que “una intervenció en l'àmbit sanitari només es podrà efectuar després que el pacient hagi donat el seu consentiment lliure i inequívoc”. La Constitució espanyola, per la seva part, reconeix que el dret d'una persona a la vida no es pot considerar jeràrquicament superior al dret a defensar les pròpies conviccions; a més, en aquests casos la intervenció de l'Estat només es justifica si hi ha risc per a la salut i la vida de tercers.

El nou document de l'OBD es presenta públicament avui dilluns 12 de desembre, a les 19.30 h, a l'Auditori Antoni Caparrós del Parc Científic de Barcelona, en un acte presidit pel rector de la Universitat de Barcelona Màrius Rubiralta, i on intervindran les coordinadores del document Ana Sánchez Urrutia i Victòria Martorell, així com de la directora de l'OBD María Casado.

• Document [PDF]