L’OBD publica un document sobre l’avaluació de projectes de recerca en salut amb tecnologies emergents i dades personals

Els interessos de la ciència, la tecnologia i la societat no han de prevaldre sobre els de l’individu. Assegurar aquest principi és una de les tasques dels comitès d’ètica de la recerca (CER), uns òrgans col·legiats interdisciplinaris establerts per la llei que analitzen la validesa científica de les recerques i el seu valor social, i que ponderen els drets i interessos en joc. En els darrers anys, s’ha vist com la tasca dels CER s’ampliava: ja no només avaluen assajos clínics amb medicaments i productes sanitaris, sinó que també analitzen projectes que apliquen tecnologies emergents com ara la intel·ligència artificial, les dades massives, la biometria i la realitat virtual, entre d’altres.

En aquest context, el Grup d’Opinió de l’Observatori de Bioètica i Dret - Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona (OBD) ha publicat el document Pautes per avaluar projectes de recerca i innovació en salut que utilitzin tecnologies emergents i dades personals, en què es tracten els reptes, les qüestions no resoltes i els problemes que susciten els projectes de recerca i innovació en salut.

En una primera part, el document analitza la situació actual i se centra principalment en l’ús de les dades personals. La situació de pandèmia ha plantejat diversos reptes ètics, per exemple en relació amb el desenvolupament d’aplicacions que demanen dades personals i incorporen la geolocalització. També plantegen aquest tipus de reptes els projectes que desenvolupen sistemes de predicció de la COVID-19 basats en la programació d’algorismes que es nodreixen de diferents conjunts de dades personals emmagatzemades en històries clíniques i en altres bases de dades.

El document recorda que aquest model altruista i solidari, que comporta certa cessió d’informació personal, «ha de revertir en tractaments i intervencions per al titular de les dades o per als pacients i les generacions futures». També pot implicar l’augment de coneixement sense un benefici directe, assenyalen els investigadors. Tanmateix, aquesta cessió «no pot suposar que determinats conjunts de dades personals estiguin a l’abast de qualsevol, en particular les dades de salut», remarquen. Convé recordar que l’accés a dades personals amb finalitats assistencials i de recerca inclou el deure de secret del professional sanitari per mantenir la confidencialitat de la informació.

«Ja no és possible garantir l’anonimat»
«Hem passat de ser anònims a ser reidentificables»: aquesta és una de les principals consideracions que apareixen a la tercera part del document, en què s’analitzen els aspectes que cal tenir en compte per a una adequada protecció de les persones. Entre d’altres, s’apunta al fet que els actuals CER «no tenen la composició adequada ni les capacitats necessàries per avaluar els projectes de recerca i innovació» que es plantegen en el document.

En la part final, els investigadors de l’OBD fan recomanacions dirigides als CER sobre els projectes de recerca i innovació en salut que fan servir dades personals, així com sobre la necessitat d’integrar perfils experts en tecnologies emergents. També inclou recomanacions dirigides als centres de recerca i innovació perquè dotin correctament aquests comitès i n’assegurin la independència, i perquè incloguin la figura del delegat de protecció de dades.

La publicació alerta els legisladors sobre la necessitat de desenvolupar una normativa per als CER, i que s’incorpori d’una manera «real i quantificable» la recerca i innovació responsable (RRI) impulsada per Europa.  

El document Pautes per avaluar projectes de recerca i innovació en salut que utilitzin tecnologies emergents i dades personals ha estat coordinat per la subdirectora de l’OBD i professora del Departament de Medicina, Itziar de Lecuona. Té versió en català, castellà i anglès.

• Font