L'OBD presenta un document per promoure l’accés responsable a la informació jurídicobioètica

L’Observatori de Bioètica i Dret-Càtedra UNESCO de Bioètica (OBD), amb seu al Parc Científic de Barcelona, acaba de publicar el «Document sobre l’accés responsable a la informació jurídicobioètica en xarxa», on adverteix dels efectes negatius de la manca d’actualització, contextualització, errors i omissions en què incorren sovint els diversos agents que participen als debats bioètics, i de les seves conseqüències en l'elaboració de polítiques públiques i transmissió de la informació. El treball s'emmarca en el projecte de recerca «ADNBIOLAW», finançat pel Ministeri d’Economia i Competitivitat, i ha comptat amb el suport del Grup de Recerca Consolidat «Bioètica, Dret i Societat» de la Generalitat de Catalunya.

El document ha estat coordinat per Blanca Bórquez, investigadora de l’OBD; Maria Jesús Buxó, catedràtica d’Antropologia de la Universitat de Barcelona (UB) i membre de l’OBD; Itziar de Lecuona, investigadora de l’OBD i María Casado, directora de l’OBD-Càtedra Unesco de Bioètica de la UB, i coordinadora del Grup de Recerca Consolidat "Bioètica, Dret i Societat" de la Generalitat.

Els avenços assolits en el camp de les tecnologies de la informació i les comunicacions permeten accedir a un ingent cabal d’informació molt dimensionat, però aquesta disponibilitat no sempre condueix a dades controlades, contrastades i actualitzades. Això resulta especialment rellevant pel que fa a la interpretació de les normes jurídiques, àmbit on fàcilment es pot constatar les deficiències que en aquest sentit acostumen a presentar les anàlisis –comparades o no– de textos normatius amb implicacions bioètiques en no considerar la realitat social i l’espai institucional en què les normes han estat dictades.

És indubtable el paper determinant que té avui la bioètica en la generació d'opinió pública, noves polítiques i marcs normatius. La manca de fiabilitat i la descontextualització poden portar, tant als autors com als lectors, a la generació d’opinions errònies i plantejaments equivocats que van en detriment d’un diàleg fonamentat en bases científiques sòlides, la qual cosa influeix negativament i pot dur a l’adopció de decisions desencertades en les polítiques públiques i en les noves normatives.

“En els últims mesos hem vist diversos exemples a la premsa d'ús de fonts de segona mà, no contrastades, descontextualitzades i amb falta de rigor en la utilització de les dades, que demostren com les informacions tractades superficialment poden donar lloc a notícies sensacionalistes sobre temes tan transcendents, com ara la clonació, eutanàsia, etc.”, afirma la investigadora Blanca Bórquez.

Amb l’elaboració d’aquest Document, l’OBD adverteix dels greus inconvenients que presenta un erroni maneig de la informació per a un debat bioètic adequat i responsable, alhora que ofereix a tots els professionals que treballen en aquest camp –periodistes, investigadors, legisladors, etc- una sèrie de recomanacions davant de l'immens cabal d'informació disponible i no controlable.

“Els professionals que participen en la creació de nou coneixement a l’àmbit jurídico-bioètic, o bé en la millor comprensió, fonamentació i difusió del ja existent, han de ser conscients que el seu treball pot tenir efectes negatius als processos d’elaboració de nous marcs normatius i de polítiques públiques. Tots els agents implicats en la generació d'una informació tenen la responsabilitat d'oferir al lector dades reals. Objectivitat, transparència, fiabilitat i contextualització, constitueixen punts bàsics en aquesta tasca”, assegura la Dra. Casado.

Aquest treball forma part d’un projecte de recerca més ampli promogut per l’OBD-Càtedra Unesco de Bioètica UB, en col·laboració amb el Grup de Recerca Consolidat «Bioètica, Dret i Societat» de la Generalitat, l’objectiu del qual és desenvolupar una plataforma d’informació on line, que permeti accedir a la documentació rellevant i actualitzada sobre dades demogràfiques, polítiques, socials, normatives, institucionals, índex de desenvolupament i pertinença a instàncies internacionals de protecció dels Drets Humans dels països d’Amèrica del Sud, Mèxic i Espanya.

• Veure el document
• Més documents