Càtedra UNESCO de Bioètica

Informació i matrícula

  • Observatori de Bioètica i Dret
  • Càtedra UNESCO de Bioètica
  • Universitat de Barcelona
  • Avgda. Diagonal 684,
    Facultat de Dret
  • 08034 Barcelona
  • Tel. (+34) 93 403 45 46
  • obd.ub@ub.edu

L'OBD presenta un document amb l’objectiu de promoure millores en la qualitat de vida de les persones grans

26.10.2016

L'Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona presenta un document amb l’objectiu de promoure millores en la qualitat de vida de les persones grans.

Un dels principals reptes de les societats occidentals és com afrontar l’envelliment, ja que l'increment dels anys de vida comporta un augment de persones amb dependència física i psíquica i amb múltiples dolències. En una societat, com la nostra, que idolatra el consum i la joventut, existeix una escassa consciència sobre la situació de les persones grans i sovint el fet d’envellir és un tema tabú. Per això és necessari que les polítiques públiques vetllin per l'adaptació de la societat a l’envelliment gradual, enfocant la qüestió de manera activa. Per tal de promoure la presa de consciència sobre la qüestió i efectuar propostes de millora, el Grup d'Opinió de l'Observatori de Bioètica i Dret ha analitzat els aspectes bioètics relacionats amb la vulnerabilitat i la limitació de l'autonomia que afronten les persones grans i ha elaborat el "Document sobre envelliment i vulnerabilitat". L’objectiu del Document és promoure millores en la qualitat de vida de les persones grans, fomentar la presa de decisions prèvies ―tant individuals com socials― i reivindicar valors de solidaritat i de no discriminació.

El Document ha estat coordinat per María Casado, Pilar Rodríguez i Antoni Vilà i ha comptat, a més, amb les aportacions de Míriam Andújar, Pilar Antón, Fina Castaño, Ignasi Coll, Itziar de Lecuona, Joaquim Martínez-Montauti, Mònica Navarro-Michel, María José Plana i Albert Royes.

Sobre la vulnerabilitat i l'envelliment

El sistema actual està basat en la presumpció que un cop deixem enrere la infantesa i l’adolescència, serem per sempre éssers plenament autònoms. Tot i així, aquesta idea s’allunya del nostre dia a dia on reiteradament convivim amb persones grans que necessiten ser cuidades. El procés d’envelliment transforma gradualment un subjecte adult amb bona salut i plena autonomia en un individu cada cop més fràgil que anirà esdevenint poc a poc més vulnerable i tindrà més dificultats per desenvolupar el seu model de vida propi. La gran majoria de les persones grans es troben en condicions de decidir per sí mateixes. Tot i així, sobretot a partir de la vuitantena, és més freqüent trobar persones que necessiten diferents suports per exercir les seves capacitats i mesures de protecció a fi d’evitar que siguin objecte d'extorsió i d’engany. Tot i així, assistir i recolzar no vol dir substituir i l’exercici de l’autonomia de la gent gran hauria de ser admès i protegit en benefici de la llibertat i la dignitat de la persona gran.

Entre les causes que dificulten l’autonomia de les persones grans cal remarcar la sobreprotecció derivada d'actituds paternalistes per part de familiars i serveis sociosanitaris, la informació no comprensible ni adaptada a la situació real del destinatari o la interferència d'interessos de tercers. Les principals conseqüències que deriven d’aquest estat d’heteronomia són la pèrdua de control sobre la vida pròpia o els maltractaments i l'extorsió.

Sobre la capacitat i les modificacions de la mateixa

Totes les persones majors d'edat tenen capacitat jurídica i d'obrar, sense que l'edat per sí ho alteri. Així doncs, l’envelliment en sí no és una causa de pèrdua de la capacitat. Tot i així, persones grans que tinguin deficiències físiques, mentals, intel·lectuals o sensorials que poden impedir que participin plenament en la societat, en igualtat de condicions sí que poden perdre la capacitat jurídica (Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat (Nacions Unides, 2006)). Hi ha hagut debats intensos sobre l’impacte de la Convenció sobre la normativa espanyola i la necessitat de modificar o substituir el sistema d'incapacitació judicial existent per un sistema fonamentat en l'establiment de suports que complementin la capacitat sense per això substituir la persona completament. Per això avui es parla de "modificar la capacitat de la persona" i de "persona amb capacitat judicialment modificada". Per tal d’aconseguir-ho cal disposar d'una gran varietat de serveis que vetllin per la màxima autonomia de les persones grans. De fet, s'han establert diferents dispositius legals d'autoprotecció que malgrat la seva importància són encara força desconeguts. Figures com l’autotutela, els poders preventius i el nomenament d’un assistent en són alguns exemples.

Sobre l’ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) i l’envelliment

Aquest Document també vol cridar l'atenció sobre l'impacte que ja està tenint l'ús de les TIC per donar suport a les persones grans. Aquestes eines ofereixen serveis importants que poden oferir suport positiu a la persona quan sigui necessari, perquè permeten autonomia personal i vida independent, i afavoreixen la comunicació i integració social. Tot i així, el paper de les TIC només serà positiu si la seva aplicació es realitza sota paràmetres ètics, ja que també poden comportar riscos. Tals com la intrusió a causa de la vigilància constant i la manca de control sobre les dades recaptades. La injustícia i iniquitat d’accés atès al preu de les TIC, la possibilitat de frau en la compra o l’aïllament de les persones grans, en substituir el contacte humà directe per una comunicació a distància en són altres exemples. D’altra banda, en l'àmbit tècnic, sovint es percep poca sensibilitat per part de les empreses productores d’aquestes eines per atendre aquests problemes, en un context de gran impacte econòmic, on grans companyies de comunicació obtenen molts beneficis i s’obre el debat de la privacitat de les dades obtingudes.

Finalment, el Document aporta un recull de recomanacions lligades al reconeixement de les persones grans i als seus drets i al respecte de la voluntat d’aquestes en la presa de decisions. Així com en la promoció de la presa de decisions anticipades dels ciutadans. D’altra banda, el Document posa de manifest que és necessari invertir en recursos que garanteixin la diversitat d’opcions i una vida digna a les persones grans. El Document conclou amb indicacions que permeten vetllar per un bon ús de les TIC.

 

Màster en Bioètica i Dret UB

 

 

Màster en Alimentació, Ètica i Dret UB