L’OBD alerta dels riscos de l’accés a medicaments i aliments a Internet

La digitalització del consum en el que ja es coneix com a economia de les plataformes està popularitzant l’adquisició en línia de tot tipus de béns, també de medicaments i aliments. Aquesta pràctica, si bé pot comportar beneficis diversos, implica igualment riscos per a la salut i la intimitat de les persones. Tot i els avantatges evidents de les noves tecnologies i la venda en línia, ¿som conscients dels riscos que representa la compra per Internet de medicaments i aliments? En aquest document, l’Observatori de Bioètica i Dret (OBD-UB) identifica els principals problemes amb rellevància bioètica de l’accés digital a medicaments i aliments, i fa recomanacions especifiques dirigides als poders públics, els operadors econòmics i la ciutadania per garantir la seguretat i responsabilitat en els intercanvis digitals.

Elaborat amb el suport de “la Caixa”, el document ha estat coordinat pels membres de l’OBD-UB M. José Plana, advocada i codirectora del Màster d’Alimentació, Ètica i Dret de la UB; el professor Manuel López Baroni, de la Universitat Pablo de Olavide (Sevilla), i Lluís Cabré, metge i membre de la Comissió Deontològica del Col·legi de Metges de Barcelona, així com president de l’Associació de Bioètica i Dret.

La distribució en línia de medicaments i aliments, una qüestió de salut publica
El document comença posant de manifest que, ara per ara, a través d’Internet és fàcil adquirir medicaments i aliments que posen en risc la salut individual i col·lectiva. L'oferta es canalitza sovint per mitjà d'un mercat paral·lel que permet a l'usuari accedir a productes il·legals, de baixa o nul·la qualitat, i que comporten riscos per a la salut.

El document n’aporta alguns exemples, com ara productes amb substàncies no autoritzades, elaborats en establiments no subjectes al control públic i fabricats sense garanties sanitàries; aliments frescos que s’envien per correu postal ordinari al consumidor, sense garantia de manteniment de la cadena del fred; complements alimentaris fets amb varietats vegetals protegides; vacunes i altres productes que escassegen en la farmàcia tradicional (per exemple, la vacuna de les meningitis), o fins i tot, productes falsificats o mercaderia robada.

Respecte als medicaments, el document indica que «l'absència de cobertura sanitària o de pagament a càrrec de la Seguretat Social empeny determinats sectors de la població a canals de venda a baix preu». Recorda, però, que «l'oferta il·legal de medicaments no només causa danys a qui els fa servir, sinó també a la salut pública, al sistema sanitari, al titular de la marca i a la confiança de l'usuari».

D’altra banda, el document recalca la importància econòmica del mercat il·legal d’aliments, i assenyala que Europol ha constatat que una part dels grups que s'han dedicat durant anys a la venda il·legal de medicaments en línia estan deixant aquests productes i passant al mercat d'aliments, que és molt més gran i menys arriscat, i en què, en molts casos, el client no és conscient que el producte és il·legal.

Però és sens dubte una aportació significativa d’aquest document el fet de remarcar que aquests intercanvis de risc no només es fan a través d’un mercat clandestí, sinó que també se’n fan a través de plataformes digitals populars, encara que les regles de la plataforma prohibeixin la venda de medicaments i limitin les condicions de venda d’aliments.

Això és possible, en part, perquè per a les autoritats de control sanitari «el mercat digital és més complicat que controlar el tradicional: els protocols dissenyats per les autoritats i la formació del personal de control i els seus equips no estan adaptats al mercat digital». Els autors defensen que «Internet no pot ser un àmbit d’impunitat i d’irresponsabilitat», i això requereix «extremar i diversificar les iniciatives de supervisió del mercat en línia per fer-lo més segur, alhora que es promouen activament les conductes responsables dels consumidors i dels operadors econòmics».

Els autors identifiquen que, per millorar la seguretat del mercat digital, és necessari que les oficines de farmàcia i les noves empreses alimentàries digitals col·laborin. En particular, destaquen el fet que les farmàcies legals no fan sempre un ús correcte del logotip europeu que identifica la dispensació legal de medicaments. L’OBD recorda que «els medicaments no són mers béns de consum i, per tant, les oficines de farmàcia no els venen, sinó que els dispensen». El document subratlla que els medicaments i la seva distribució «requereixen uns estàndards de seguretat, fiabilitat i credibilitat. El seu subministrament a través d'oficines de farmàcia forma part del seu catàleg de garanties». Aquestes garanties no existeixen quan el medicament s’obté en línia fora de la farmàcia legal digital.

Paramedicina en línia
El document posa de manifest com «diferents tipus de medicina alternativa, que en si mateixes són un problema de salut pública, troben un terreny fèrtil en la distribució en línia». Així mateix, destaca: «Assistim a un fenomen en què, a vegades, es barreja l'oferta de medicaments legals amb complements alimentaris o productes homeopàtics, la qual cosa transmet a l'usuari la creença que tots aquests productes són igualment curatius i estan científicament provats». Els autors fan una crida a les farmàcies digitals legals perquè separin «la venda de medicaments i productes sanitaris de la venda de productes de parafamàcia i de medicina alternativa, per evitar equiparar productes de medicina alternativa i medicaments».

Automedicació
En aquest sentit, el document adverteix sobre el fet que Internet afavoreix el risc de l’automedicació, ja que «la informació existent (…) suggereix als seus usuaris que poden autodiagnosticar la seva malaltia», i davant la possibilitat de comprar el medicament en línia «l’usuari no només s'atreveix a autodiagnosticar-se, sinó que també hom l’encoratja a automedicar-se».

Desprotecció de les dades personals
Es dedica tot un apartat a les dades personals dels usuaris de la farmàcia digital, per advertir que «la informació personal sensible que es pot extreure de la dispensació en línia pot afectar la intimitat més que no pas el consum de qualsevol altre bé o servei per mitjà de la xarxa». El document assenyala que resoldre el problema del tractament de les dades personals a la farmàcia digital és un pas indispensable per plantejar canvis normatius que permetin l’accés digital a medicaments amb recepta.

Digitalització de la venda al detall d’aliments
En relació amb els aliments, el document es fa ressò de diverses iniciatives a Europa que han identificat que aquests productes presenten taxes molt més elevades d'incompliment de la normativa alimentària quan són distribuïts a través d'Internet per operadors 100 % digitals (incompliment que pot arribar al 90 % en alguns sectors), i recomana construir un diàleg amb els nous operadors de la indústria alimentària, les plataformes i les autoritats per garantir la seguretat del mercat digital vetllant pel compliment de la normativa vigent de manipulació, producció i distribució de productes alimentaris».

Respecte a la venda d’aliments, els autors defensen que l’oferta digital d’aliments pot ser un potent dinamitzador de sistemes alimentaris locals i sostenibles, «per fer el sistema alimentari més universal, resilient i sostenible», ja que permet a nous operadors connectar directament amb els consumidors sense intermediaris.

S’alerta, però, dels efectes perversos que comporta, com ara que acabi retroalimentant els monopolis (la compra de Whole Foods per Amazon, als EUA, n’és un bon exemple), que afecti el medi ambient (els materials plàstics es multipliquen) o que tingui conseqüències sociolaborals negatives (precarització dels treballadors de magatzem i repartidors). Per això, recomana educar el consumidor sobre les externalitats de la compra digital. En aquest sentit, els autors recomanen als ciutadans prendre consciència «sobre els efectes col·laterals del model de compra en línia sobre el sistema de producció i distribució d'aliments (…), i assumir la responsabilitat que això implica».

Economia col·laborativa, medicaments i aliments
El document també recomana als ciutadans prosumidors (segons l’OBD, ciutadans que posen productes a la disposició d’altres ciutadans sense dedicar-s’hi professionalment) que siguin conscients de les responsabilitats legals i socials que comporta posar aliments en circulació.

Finalment, els autors assenyalen que oferir per Internet aquells aliments que no es podran consumir a temps perquè altres els aprofitin pot limitar el malbaratament alimentari, però fer-ho sense garanties sanitàries adequades pot posar en risc la salut del qui rebrà l’aliment a casa. Anàlogament, destaquen la necessitat de comprendre que oferir medicaments i productes sanitaris a altres a través de plataformes digitals vulnera la normativa aplicable i pot generar problemes importants de salut pública.