Càtedra UNESCO de Bioètica

Informació i matrícula

  • Observatori de Bioètica i Dret
  • Càtedra UNESCO de Bioètica
  • Universitat de Barcelona
  • Avgda. Diagonal 684,
    Facultat de Dret
  • 08034 Barcelona
  • Tel. (+34) 93 403 45 46
  • obd.ub@ub.edu

Les proves genètiques de filiació, tema del nou document de l'OBD - COMUNICACIONS UB

18.12.2006

Parc Científic de Barcelona - 18/12/2006

Les proves biològiques que es basen en l'estudi del DNA s'han generalitzat en els últims anys i gràcies als avenços metodològics els estudis d'identificació genètica són freqüents en la pràctica privada extrajudicial i en els àmbits de l'administració de justícia i la sanitat. Però, com incideix la realització d'aquestes proves sobre els drets fonamentals de les persones implicades? Com es regula l'obtenció d'aquestes dades amb tantes implicacions ètiques i legals? Quin efecte té sobre les obligacions que es deriven de la paternitat?

En aquest context, el Grup d'Opinió de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD), centre de la Universitat de Barcelona (UB) amb seu al Parc Científic de Barcelona (PCB), ha elaborat el «Document sobre proves genètiques de filiació», presentat avui en roda de premsa, en què s'analitzen, des d'una perspectiva pluridisciplinària, els principals problemes que sorgeixen a partir d'aquesta pràctica, i on es proporcionen pautes a l'Administració i al legislador de cara a establir regulacions i protocols. El text ha estat coordinat per María Casado, directora de l'OBD i professora titular de Filosofia del Dret de la UB; Roser Gonzàlez-Duarte, catedràtica de Genètica també de la UB, i Ángel Carracedo, catedràtic de Medicina Legal i Forense de la Universitat de Santiago de Compostel·la.

El debat que planteja l'OBD s'origina en el fet que la informació que s'obté a partir de les proves genètiques pertany a la intimitat personal i familiar i, per tant, pot afectar als drets fonamentals de les persones. Aquestes proves, a més, revelen dades sobre la salut i altres informacions “sensibles” que poden ser alienes al motiu pel qual es realitza la prova i, per tant, poden suscitar problemes colaterals. Un exemple actual de violació dels drets són els programes televisius en què es realitzen proves de paternitat a menors i es comuniquen els resultats en directe. D'igual manera, la venda lliure de kits identificadors de paternitat, tant per part de laboratoris, com als comerços o per Internet, també presenta situacions d'abús perquè permeten realitzar aquestes proves sense consentiment o identificació de les persones implicades, i sense garanties de fiabilitat.

A Espanya, a més, no s'exigeixen estàndards de qualitat per a la realització de les anàlisis genètiques identificatives als laboratoris que realitzen proves de DNA , l'acreditació dels quals no és obligatòria; ni una legislació que abordi de manera detallada la regulació de les anàlisis extrajudicials de parentiu, el que suposa que els científics de laboratori que s'hi dediquen s'hagin d'afrontar a casuístiques que excedeixen les seves competències.

Davant d'aquesta situació, el Document de l'OBD proposa, per una banda, que els laboratoris hagin d'acreditar-se per realitzar aquestes proves i, d'aquesta manera, es garanteixi que es complirà les mesures establertes. Així mateix, respecte a la qualitat de la realització de la mostra, l'acreditació hauria d'obligar a complir una normativa específica per a l'ús de les proves de DNA, així com dels estàndards tècnics i de procediments proposats per la comunitat científica. D'altra banda, es proposa que les mostres s'emmagatzemin durant un temps limitat segons criteri científic i, després, siguin destruïdes. En tots aquests temes, segons l'OBD, els laboratoris són els responsables de complir els estàndars tècnics, ètics i jurídics i la llei haurà de preveure les sancions corresponents en cas d'incompliment.

Per a l'obtenció de les mostres, aquestes haurien d'identificar-se i anar acompanyades del consentiment informat signat, en el cas d'adults, per la persona implicada i, en el cas de menors, per les dues persones que tinguin la pàtria potestat quan aquesta sigui compartida. El Document assenyala que “la realització de proves privades –extrajudicials- no té, ni ha de tenir, efecte algun sobre les relacions de filiació preexistents, ni sobre l'atribució de la pàtria potestat o qualsevol altra de les obligacions derivades de la paternitat”. I agrega “qui desitja reclamar o impugnar una paternitat haurà d'acudir al jutge, doncs, només per sentència ferma podrà modificar-se legalment la filiació i deures que d'ella emanin”.

El Document conclou a més que s'ha de prohibir la venda de kits identificadors de paternitat ja que no asseguren la seva fiabilitat, no inclouen el consentiment informat de les persones implicades, ni asseguren la identificació dels sol·licitants.

La presentació pública del Document tindrà lloc aquesta tarda a les 19 hores a l'Auditori Antoni Caparrós del Parc Científic de Barcelona (c/Baldiri Reixac, 4-6). L'acte serà presidit pel rector de la Universitat de Barcelona Màrius Rubiralta i el director del Parc Científic de Barcelona Fernando Albericio, i inclourà les intervencions dels coordinadors del Document.

 

Màster en Bioètica i Dret UB

 

 

Màster en Alimentació, Ètica i Dret UB