Càtedra UNESCO de Bioètica

Informació i matrícula

  • Observatori de Bioètica i Dret
  • Càtedra UNESCO de Bioètica
  • Universitat de Barcelona
  • Avgda. Diagonal 684,
    Facultat de Dret
  • 08034 Barcelona
  • Tel. (+34) 93 403 45 46
  • obd.ub@ub.edu

L’ADN forense: una qüestió tan necessària com controvertida

01.07.2014

ADN forense. Problemas éticos y jurídicos, de María Casado i Margarita Guillén (coords.), ens presenta com les anàlisis genètiques, tan necessàries en les investigacions policials, afecten els drets fonamentals de les persones en les societats democràtiques, i provoquen un difícil equilibri entre llibertat individual i seguretat col·lectiva.

L’Observatori de Bioètica i Dret (OBD) de la Universitat de Barcelona publica ADN forense: problemas éticos y jurídicos, un treball multidisciplinari coordinat per María Casado i Margarita Guillén, en el qual participen juristes, filòsofs, biòlegs, tècnics i metges amb l’objectiu de posar de manifest els problemes eticojurídics en l’obtenció, l’anàlisi i l’emmagatzemament de mostres i perfils d’ADN, tant en l’àmbit judicial com l’extrajudicial, i determinar quines serien les mesures a adoptar per al seu tractament i la resolució de conflictes en els diversos àmbits implicats.

Casado i Guillen són conscients que l’ADN és sovint motiu de molta controvèrsia –«no és un tema pacífic», adverteixen– i no pretenen impartir doctrina, tan sols suscitar el debat. Parteixen del fet que l’ús de les anàlisis genètiques afecten drets fonamentals reconeguts i que ha d’estar supeditat a vies de control democràtic. En aquests moments, tant pel que fa a la lluita contra el terrorisme i la delinqüència internacional organitzada, com a l’ús de tecnologies de l’ADN entre particulars i a la comercialització de productes derivats –tests genètics, per exemple–, sembla que es pugui renunciar a drets històricament reconeguts i considerats intangibles. Davant d’aquests fets, les coordinadores opinen que cal prendre mesures que garanteixin la seguretat individual i col·lectiva amb propostes compatibles amb els drets reconeguts i amb les diverses concepcions morals i jurídiques existents.

A tal efecte, el llibre ha reunit un grapat d’especialistes –tots ells de reconeguda vàlua i experiència– en tres grans blocs: professors i acadèmics, científics i perits policials, i juristes que, en cada capítol, tracten una qüestió rellevant que afecta el tema de l’ADN. S’inicia amb una proposta de marc de reflexió sobre la informació genètica i el dret, i al llarg de l’obra es va concretant l’ús i l’emmagatzemament de les mostres. Capítol a capítol, es tracten els problemes precisos que sorgeixen amb l’obtenció, l’anàlisi i el posterior emmagatzemament de les mostres i dades, i el seu ús judicial i extrajudicial. Des de les implicacions que la informació genètica té en el dret, com les informacions científiques necessàries per poder analitzar amb rigor els problemes de la mal anomenada «empremta genètica», passant per la protecció de la intimitat genètica, la utilització de la identificació en casos d’investigacions criminals, la valoració pericial de la prova genètica o els últims avenços en anàlisis genètiques identificadores. També es tracta tot el tema referent als menors, els diagnòstics de paternitat sense consentiment de la mare, l’emmagatzemament i l’arxiu de perfils, i la cooperació internacional en l’intercanvi de mostres.

L’Observatori de Bioètica i Dret (OBD) de la Universitat de Barcelona ofereix una forma de fer bioètica basada en una concepció flexible, pluridisciplinària i laica, emmarcada en el respecte als drets humans reconeguts. L’objectiu és subministrar arguments que fomentin l’autonomia de les persones en la presa de decisions i que contribueixin a la construcció d’una societat més transparent i democràtica. La llarga i intensa trajectòria divulgadora i científica ha donat com a fruit un fons editorial nodrit i complet, que, des de 2013, forma part del catàleg de Publicacions i Edicions de la UB. Els últims títols publicats amb l’editorial de la UB han estat: La confidencialitat en l’assistència sanitària. Del secret mèdic a la història clínica compartida a Catalunya, de Lídia Buisan; Gestación por sustitución. Ni maternidad subrogada ni alquiler de vientres, d’Eleonora Lamm; i La Declaración Universal sobre Bioética y Derechos humanos de la Unesco y la discapacidad, de María Casado i Antoni Vilà. En preparació: Morir en libertad, d’Albert Royes (coord.) i Desapariciones forzadas de niños en Europa y Latinoamérica, de María Casado i Juan José López Ortega.