La UB presenta el projecte L’ADN de la memòria, per identificar restes de víctimes de la Guerra Civil mitjançant la genètica forense

La Universitat de Barcelona ha iniciat el projecte L’ADN de la memòria: Banc d’ADN de la UB de víctimes de la Guerra Civil espanyola. Aquesta iniciativa recull l’experiència dels darrers cinc anys del Laboratori de Genètica Forense de la Unitat de Medicina Legal i Forense de la UB, que ha estat recollint mostres d’ADN de persones que busquen restes d’algun familiar desaparegut a la Guerra Civil i que podrien estar en alguna de les 344 fosses comunes que hi ha oficialment a Catalunya. Ara, aquesta tasca realitzada des de la Facultat de Medicina es consolida i dóna lloc a un projecte més ampli, que inclou també les aportacions de Solidaritat UB —entitat que coordina l’Observatori Europeu de Memòries— i de l’Observatori de Bioètica i Dret de la UB.

Durant un acte celebrat avui a l'Aula Magna de la Universitat de Barcelona, el rector Dídac Ramírez ha manifestat que per a la UB «és un orgull i una satisfacció» donar resposta a una demanda social i ciutadana d'aquest tipus. «La UB fa aquest pas per combatre l'oblit d'un passat que mereix justícia», ha afirmat el rector. «Tots els agents polítics i socials hem d'ajudar a donar resposta a una demanda d'aquest tipus. Trobar i identificar les víctimes no és un dret, sinó una exigència», ha finalitzat Ramírez. Carme Barrot, responsable del Laboratori de Genètica Forense i fundadora del Banc d'ADN de la UB, ha repassat la gènesi del projecte i ha remarcat la importància de la tasca de recuperació de la memòria històrica iniciada: «A Polònia, recentment han començat a identificar a les víctimes de la II Guerra Mundial. Encara hi som a temps». 

Roger Heredia, familiar d'un desaparegut de la Guerra Civil i impulsor també del Banc, ha remarcat que el projecte L'ADN de la memòria representa per als familiars dels desapareguts una «porta a l'esperança». Per això, ha agraït al rector i a la Universitat el fet de portar a terme aquest projecte. Albert Royes, secretari de la Comissió de Bioètica de la UB i membre de l'Observatori de Bioètica i Dret, ha apuntat que el banc té com a objectiu «tancar ferides, no obrir-les». Xavier López, director de Solidaritat UB, ha afegit que Espanya és un dels tres països amb més fosses comunes i desapareguts juntament amb Colòmbia i Cambodja.

Actualment, el Laboratori de Genètica Forense de la UB ja custodia setanta mostres d’ADN de persones que esperen que s’obrin les foses comunes per poder comparar aquest ADN amb el de les restes que s’hi localitzin i identificar així els familiars desapareguts. Establir la relació de parentiu a través de l’ADN és més senzill com més directe sigui el vincle familiar. Això fa que, atesa l’edat avançada dels familiars més propers dels desapareguts (com ara fills, germans o nebots), sigui necessari conservar d’alguna manera l’ADN i garantir que la identificació serà possible més endavant quan s’obrin les fosses. Els tests d’identitat genètica s’han usat en diverses ocasions per establir la identitat d’un cadàver; però el que no és habitual és que es creï un banc amb mostres d’ADN congelades a l’espera que es puguin exhumar els cadàvers sense identificar. De fet, només se’n coneix un cas semblant a Bòsnia i Hercegovina, on precisament desenvolupen la seva tasca diverses entitats de la xarxa de l’Observatori Europeu de Memòries, coordinat per Solidaritat UB.

Els impulsors del Banc d’ADN de la UB, un projecte amb la col·laboració de la Fundació Bosch i Gimpera, estimen que actualment hi ha al voltant de 4.600 famílies que busquen algun parent desaparegut a la Guerra Civil. Per formar part del banc, cal extreure una petita mostra de sang als familiars de la persona desapareguda. Una part de l’extracte sec de la sang on hi ha l’ADN purificat es guarda a –75 °C al Laboratori de Genètica Forense de la UB, dirigit pel Dr. Manuel Gené, i una altra es lliura als interessats, juntament amb tota la documentació que ho acredita. Tot aquest procés costa 150 euros. «Val a dir que des dels anys noranta l’aplicació de la tècnica de reacció en cadena de la polimerasa (PCR) permet l’amplificació in vitro de l’ADN i, per tant, la identificació a partir d’una quantitat molt petita de mostra biològica», explica la responsable del banc d’ADN, la Dra. Carme Barrot. D’altra banda, a més de les proves d’ADN, la identificació de les víctimes comporta una tasca important amb dades i anàlisis contextuals i antropològiques. Cada cop van arribant a la UB més mostres, i fins i tot s’han posat en contacte amb el laboratori persones dels Estats Units que busquen les restes d’un brigadista internacional mort a Espanya mentre lluitava a favor de la República, i de l’Argentina, on una persona vol trobar el germà mort pels nacionals.

Durant tot el procés, es garanteix que l’ús de les mostres queda restringit a l’objectiu establert i que no seran cedides a terceres persones sense el consentiment previ dels dipositaris d’aquesta informació genètica. Un cop s’hagi identificat el familiar, les mostres d’ADN seran retornades o eliminades segons els desitjos de la família. El Laboratori de Genètica Forense de la UB està especialitzat, des de l’any 1975, en l’estudi de la variabilitat genètica humana aplicada a la genètica forense i les seves principals aplicacions: la recerca de la paternitat biològica i el diagnòstic d’identitat en mostres forenses. És capdavanter en recerca i en l’aplicació de les tècniques més avançades en l’àmbit científic internacional de l’especialitat.

Des de Solidaritat UB s’emfasitza que L’ADN de la memòriaés un projecte essencialment de caràcter social que respon a un dels eixos que acompanyen tota política de memòria: la justícia reparadora. Un exemple de justícia reparadora seria l’acte que té lloc cada juliol a Srebrenica i que consisteix en l’enterrament de totes les restes trobades i identificades al llarg de l’any. Les universitats són un dels actors necessaris per a aquests tipus de processos, als quals aporten la garantia de la fiabilitat científica. L’Observatori de Bioètica i Dret de la UB ha dedicat una atenció especial a aquest tema en el VIII Seminari Internacional de la Càtedra UNESCO de Bioètica de la UB sobre ADN i desaparicions forçoses, que va tenir lloc el 16 de febrer d’enguany. Aquest Observatori també ha publicat el llibre Desapariciones forzadas de niños en Europa y Latinoamérica, coordinat per la Dra. María Casado i el Dr. Juan José López Ortega.

Els familiars que van impulsar l’inici del Banc d’ADN, Marc Antoni Malagarriga i Roger Heredia, que busquen l’oncle i el besavi respectivament, reclamen que l’administració actuï perquè s’obrin les fosses comunes i es faciliti la identificació de les víctimes. Una fita important va ser l’aprovació, el desembre passat, d’una moció al Parlament de Catalunya sobre el compliment de les recomanacions de l’informe del Comitè contra les Desaparicions Forçades de les Nacions Unides, que dóna suport a la creació d’un banc d’ADN de familiars de desapareguts a Catalunya per facilitar-ne la identificació, i insta el Govern a destinar-hi els recursos necessaris.

• Veure notícia font