La gestació per contracte fomenta les desigualtats

El desig de tenir fills afavoreix pràctiques contràries a l’emancipació de les dones en desavantatge social i econòmic.

Maternidad y gestación en venta. Fabricar bebés en la era neoliberal, de Miguel Ángel Torres Quiroga, aborda els problemes ètics que suscita la subrogació d’úters: els límits morals del mercat, el cos humà com a objecte de contracte i els conflictes entre llibertat negativa i positiva.

Contra la posició liberal i promercat que defensa la regulació de la pràctica del lloguer de ventres, l’autor considera que la llibertat reproductiva, per ser veritable, justa i igualitària, demana una reflexió profunda sobre la desigualtat estructural.

A més, la repercussió de les ideologies polítiques i feministes en el debat és notable: d’una banda, les esquerres critiquen la mercantilització de l’embaràs, ja que causa injustícies i desigualtats greus. D’altra banda, el feminisme reivindica que les dones no són mitjans per complir fins, i estableix que el contracte de subrogació d’úters porta a la negació de la seva autonomia i de les llibertats assolides.

El llibre consta d’una introducció, quatre capítols, un apartat per a les conclusions i un altre per a la bibliografia consultada. El primer capítol estudia el liberalisme reproductiu, que és el marc teòric i conceptual que avala la regulació del lloguer de ventres en nom de la llibertat i l’autonomia de les dones, i que rebutja el paternalisme. En el segon s’analitza la clàusula principal del contracte, que introdueix conceptes com la propietat del cos i de la persona que comporten implícitament unes accions limitadores de la llibertat efectiva de la mare gestant. El tercer estableix una relació molt propera entre la subrogació del ventre i els límits del mercat i la seva influència en l’autonomia personal. En el darrer capítol es defensa que el contracte de subrogació fomenta relacions socials, econòmiques i de gènere caracteritzades per la desigualtat, en què una part té l’avantatge suficient per obtenir els beneficis desitjats a costa de la part més vulnerable.

El llibre forma part de la Col·lecció de Bioètica d’Edicions de la UB, que el 2018 va obtenir el Segell de Qualitat en Edició Acadèmica (CEA-APQ) que atorguen l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA) i la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT). El 2013, la Col·lecció de Bioètica ja va publicar un títol sobre aquest tema: Gestación por sustitución. Ni maternidad subrogada ni alquiler de vientres, d’Eleonora Lamm.

La Col·lecció de Bioètica de l’Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona, dirigida per María Casado, promou una concepció de la bioètica flexible, pluridisciplinària i laica, en el marc del respecte als drets humans reconeguts, i fomenta el debat informat sobre «les qüestions ètiques relacionades amb la medicina, les ciències de la vida i les tecnologies connexes aplicades als éssers humans, tenint en compte les seves dimensions socials, jurídiques i ambientals» (art. 1.1, Declaració Universal sobre Bioètica i Drets Humans).

Miguel Torres Quiroga és doctor en Filosofia per la Universitat Autònoma de Madrid. Els seus interessos principals són la filosofia moral i política, els estudis socials de la ciència i els dilemes ètics en el cinema i les arts.

• Font