La desigualtat de la dona en l'entorn científic, nou document de l'OBD - COMUNICACIONS UB

Entre la totalitat de catedràtics de les universitats espanyoles comptabilitzats durant el curs 2003-2004, només un 12,8% són dones. Dins l'àmbit de la recerca, el CSIC compta actualment amb una representació femenina del 15,4% entre els seus professors d'investigació. Aquestes són algunes de les dades que es recullen al «Document sobre Dones i Ciència» elaborat pel Grup d'Opinió de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD) de la UB, ubicat al Parc Científic de Barcelona, en què es fa palesa la desigualtat de la dona en les activitats científiques, acadèmiques i professionals i on es propugna una implementació i un millor seguiment de les normatives existents per eradicar aquesta situació.

Presentació del document als mitjans de comunicació

El nou document del Grup d'Opinió s'ha fet públic avui en una roda de premsa en què ha participat la directora de l'OBD María Casado i la coordinadora del treball i catedràtica de Genètica de la UB Roser Gonzàlez. A l'acte també han assistit la catedràtica d'Antropologia de la UB M. Jesús Buxó, la catedràtica de Geologia de la Universidad Complutense de Madrid i ex secretària d'Estat d'Universitats i Recerca Carmina Virgili, i la rectora de la UPF Rosa Virós, totes elles membres del grup de dones que han fet les seves aportacions per a la realització del document.

El Document destaca, en primer lloc, que la situació de discriminació de la dona no es percep com a tal ni per moltes de les mateixes interessades ni pel conjunt de la societat. Segons el document, la “declarada igualtat de gènere”, que es reconeix a nivell jurídic i es propugna al món de l'educació, dificulta, en la pràctica, la percepció pública de la situació discriminatòria i emmascara una situació real de desigualtat i discriminació en el repartiment d'oportunitats i de responsabilitats.

Un problema afegit ve associat al fet que es difícil posar de manifest la discriminació no només per la falta d'accessibilitat a les dades –o fins i tot perquè no n'hi ha–, sinó per la manera com es presenten, que sovint en dificulta la comprensió i en limita l'anàlisi comparativa. En aquest sentit, l'OBD proposa que es faci un seguiment de les polítiques de gènere que s'institueixin i es verifiqui el seu compliment.

Així mateix, es subratlla que les lleis que tracten de disminuir aquesta discriminació no es compleixen. En aquest sentit, el document assenyala que no només les desigualtats no han desaparegut a la Unió Europea, a Espanya i a Catalunya, sinó que fins i tot s'observa un increment de les pràctiques efectives discriminatòries. Per aconseguir els objectius d'igualtat real, el document destaca que cal aplicar i interpretar les normes ja existents en el dret des d'una perspectiva de gènere adequada, que contempli la conciliació real entre la vida professional i familiar, les accions positives, la igualtat de tracte i la participació equilibrada en la presa de decisions.

El Document exigeix, a més de bones pràctiques individuals, la correcció de les estructures que mantenen i reprodueixen la subordinació social de les dones. En aquest sentit, el Grup d'Opinió de l'OBD sosté que si aquest canvi estructural no s'afronta, la discriminació no desapareixerà, i les accions positives superficials ajudaran a mantenir i a encobrir la desigualtat. També creu que les polítiques públiques per a la igualtat poden ser un perill si no van adreçades al nucli de la discriminació, perquè projecten una imatge de canvi i de progrés que pot esdevenir una mera “operació cosmètica”.

Tot i que les dones constitueixen més de la meitat de la població d'estudiants de llicenciatura i el 55% de graduats de la Unió Europea, el Document revela que la presència femenina en els nivells superiors de la carrera científica és deficitària. En aquest sentit, és rellevant que el nombre de dones dins d'institucions, de comitès de política científica, d'acadèmies o col·legis professionals sigui anecdòtic. Per exemple, d'un total de 672 membres a nou acadèmies reials espanyoles, només 45 són dones. D'entre aquestes entitats, les reials acadèmies de Jurisprudència i Legislació, i la de Ciències Morals i Polítiques no tenen cap membre femení; en canvi, la que compta amb més dones és la de Doctors d'Espanya, on n'hi ha 30 d'un total de 287 membres.

Davant d'aquest context i amb l'objectiu de contribuir a crear elements que orientin la política legislativa, la seva aplicació i l'actuació de l'Administració, el document proposa també reclamar la incorporació i el desenvolupament de la normativa de la Unió Europea sobre igualtat transversal a l'ordenament jurídic espanyol, ja que tot i que el dret comunitari de compliment obligatori per als estats membres està dotat de primacia i d'aplicabilitat directa, en aquest àmbit s'ignora.

Finalment, recomana aconseguir el compromís d'universitats i dels centres de recerca a través de mesures com la introducció de polítiques d'igualtat no discriminatòries i clàusules de gènere en els estatuts, la composició paritària en els òrgans de govern i de control, o la promoció de polítiques internes, entre d'altres.

El nou document de l'OBD, que ha comptat amb la col·laboració de la Asociación de Mujeres Investigadoras (AMIT), l'Associació de Bioètica i Dret i la Fundació Dr. Antoni Esteve, es presentarà oficialment aquesta tarda a les 19 h a la Casa de la Convalescència de l' Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (c/ Sant Antoni Maria Claret, 171, cantonada Sant Quintí). L'acte comptarà amb la intervenció de la professora del Departament de Biologia Molecular i Genòmica Funcional de la Universitat de Stockholm Neus Visa que pronunciarà la conferència “La dona en el món de la ciència: el model suec”.

• Document [PDF]