Investigadors de la UB, autors d’un document de la LERU sobre ciències socials i humanitats en el programa europeu Horitzó 2020

 

El document The future of the social sciences and humanities in Europe: Collected LERU papers on the SSH research agenda mostra com la recerca en ciències socials i en humanitats té una importància vital per al futur d’Europa. D’acord amb això, suggereix diverses vies per assegurar una presència adient de la recerca en aquestes disciplines en el programa Horitzó 2020.

 

En concret, el text dels investigadors de la UB mostra com cal incorporar, en l’àmbit del transport, les perspectives social i psicològica per tal d’analitzar els hàbits diaris de la població, les seves opinions i les rutines de mobilitat. També reflexiona sobre altres qüestions, per exemple quins són els factors polítics i psicològics que intervenen en decisions com ara gravar o no amb taxes la circulació per les vies congestionades, o quina importància té el transport en el desenvolupament econòmic dels territoris. En aquest aspecte, es defensa el concepte de la complementarietat entre formes de transport diferents, més que no pas la competència: es posa com a exemple que el port de Barcelona deu en part el seu èxit com a punt de referència per als creuers a l’increment de vols entre aquesta ciutat i els Estats Units, de manera que molts passatgers dels creuers arriben des d’Amèrica a través de l’aeroport.

 

El document The future of the social sciences and humanities in Europe: Collected LERU papers on the SSH research agenda inclou un informe sobre cadascun dels set reptes socials que identifica el programa Horitzó 2020 i als quals cal destinar recursos econòmics: salut, canvi demogràfic i benestar; societats segures; societats inclusives i innovadores; acció climàtica, eficiència de recursos i matèries primeres; seguretat alimentària, agricultura sostenible, recerca marina i marítima i bioeconomia; energia neta, segura i eficient, i transport intel·ligent, ecològic i integrat.

 

Aquests set informes complementen un article publicat el 2012 sobre el paper de les ciències socials i les humanitats en el programa Horitzó 2020. En aquest treball, hi van col·laborar, per part de la UB, la degana de la Facultat d’Economia i Empresa, Elisenda Paluzie, així com Xavier Mangado, secretari de la Facultat de Geografia i Història, i Josep M. Romero, cap d’estudis de la Facultat de Filosofia, a més del Vicerectorat de Recerca de la UB.

 

El compendi que ara publica la LERU també incorpora un annex a l'Agenda for ethics research in Horizon 2020, en què es qualifica l’ètica com un factor essencial per a l’èxit i la qualitat científica d’aquest programa europeu. Val a dir que la UB participa activament en el Grup d’Experts sobre Integritat en la Recerca de la LERU, del qual forma part la Dra. Itziar de Lecuona, del Departament de Salut Pública i investigadora de l’Observatori de Bioètica i Dret de la UB.

 

L’Agenda for ethics research in Horizon 2020 posa com a exemple d’integració de l’ètica des del principi de la formació dels investigadors, el projecte Research network for establishing programmes for joint teaching of Bioethics, liderat per la catedràtica de la UB María Casado i amb finançament del programa ALFA. L’objectiu d’aquest projecte és desenvolupar un programa comú per incloure la matèria de la bioètica als plans d’estudi de les universitats que hi participen.

 

Finalment, el nou document de la LERU inclou el text A LERU flagship initiative, que és una crida a llançar una iniciativa insígnia en l’àmbit de la recerca que tingui com a objectiu comprendre millor el lloc d’Europa al món, així com el model social, financer, polític i cultural europeu.

 

La LERU és una associació formada per vint-i-una universitats capdavanteres molt actives quant a activitats de recerca científica que comparteixen els valors de l’ensenyament d’alta qualitat en un entorn de recerca internacionalment competitiu. L’objectiu de la Lliga és defensar aquests valors per influir sobre la política a Europa i desenvolupar les millors pràctiques a través de l’intercanvi d’experiències. La LERU publica regularment una sèrie de documents i d’informes que proposen polítiques d’alt nivell, proporcionen anàlisis detallades i fan recomanacions concretes per a les autoritats competents, les universitats, els investigadors i altres parts interessades.

 

Les universitats que formen part de LERU són les següents: Universitat d’Amsterdam, Universitat de Barcelona, Universitat de Cambridge, Universitat d’Edimburg, Universitat Albert Ludwig de Friburg, Universitat de Ginebra, Universitat Ruprecht Karl de Heidelberg, Universitat d’Hèlsinki, Universitat de Leiden, Universitat Catòlica de Lovaina, Imperial College de Londres, University College de Londres, Universitat de Lund, Universitat de Milà, Universitat Ludwig Maximilian de Munic, Universitat d’Oxford, Universitat de París 6 (Pierre i Marie Curie), Universitat de París 11 (París Sud), Universitat d’Estrasburg, Universitat d’Utrecht i la Universitat de Zuric.