On i quan sorgeix la bioètica, a "El origen de la bioética como problema"

"El origen de la bioética como problema", de Manuel Jesús López Baroni, s’ocupa de l’origen i el contingut de la bioètica, un camp del coneixement en què conflueixen nombroses disciplines i que estudia les implicacions ètiques, polítiques, jurídiques, científiques i filosòfiques de la biomedicina i la biotecnologia.

El llibre analitza la controvèrsia sobre l’origen del terme «bioètica» i les conseqüències, determinants per al contingut de la disciplina, que se’n deriven. Tradicionalment s’ha atribuït la creació d’aquest neologisme al bioquímic estatunidenc Van Rensselaer Potter, el 1970, i el seu desenvolupament als jesuïtes de la Universitat de Georgetown. Però la qüestió és molt més complexa i supera àmpliament el context nord-americà, no només perquè es va descobrir que l’alemany Fritz Jahr ja havia encunyat el terme als anys vint, sinó perquè l’ètica clínica té segles d’història, i en totes les cultures i religions s’ha reflexionat sobre els problemes referents a la salut, la vida i el seu final. Al factor merament històric hem d’afegir l’ideològic. «Bioètica» va ser la paraula que van emprar alguns teòlegs per adoctrinar el personal sanitari d’acord amb el dogma catòlic en temes com la reproducció i l’eutanàsia. Aquest intent de monopolitzar matèries tan sensibles va provocar com a reacció defensiva la incorporació de corrents de pensament feministes, laïcistes i multiculturals. Finalment, l’acceleració de la biotecnologia i la por a les conseqüències de la manipulació del genoma dels éssers vius han acabat de consolidar la bioètica com a camp de coneixement plural i transversal, que s’ha introduït amb força els darrers anys i ha ocupat un lloc central en els debats de disciplines molt més antigues i consolidades, com ara l’ètica, la filosofia jurídica i política, o la mateixa deontologia mèdica.

Per tal de clarificar l’origen de la bioètica, l’autor distingeix quatre models a partir de les variables «origen de la disciplina – origen del neologisme»: la bioètica va néixer abans que el neologisme; el neologisme i la disciplina van aparèixer a la vegada; primer va aparèixer el terme i, anys després, la disciplina; i, finalment, la bioètica no existeix com a disciplina i el neologisme va ser un invent afortunat per ocultar les malèvoles intencions dels qui el van formular. A fi de guiar el lector en aquest complex escenari, López Baroni ha dut a terme una gran tasca d’investigació prèvia, que l’ha portat a consultar fonts poc visitades i a fer una anàlisi crítica d’altres que havien estat interpretades de manera poc rigorosa, sempre amb el suport d’una argumentació sòlida i amb proves documentades en els casos més controvertits, i deixant que sigui el lector qui tregui les seves pròpies conclusions.

La Col·lecció de Bioètica de l’Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona, dirigida per María Casado, directora de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD), del Màster en Bioètica i Dret i titular de la Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona, promou una concepció de la bioètica flexible, pluridisciplinària i laica, en el marc del respecte als drets humans reconeguts, i fomenta el debat informat sobre «les qüestions ètiques relacionades amb la medicina, les ciències de la vida i les tecnologies connexes aplicades als éssers humans, tenint en compte les seves dimensions socials, jurídiques i ambientals» (art. 1.1, Declaració Universal sobre Bioètica i Drets Humans). Els títols anteriors de la col·lecció són: "La confidencialitat en l’assistència sanitària. Del secret mèdic a la història clínica compartida a Catalunya", de Lídia Buisan; "Gestación por sustitución. Ni maternidad subrogada ni alquiler de vientres", d’Eleonora Lamm; "ADN forense: problemas éticos y jurídicos", de María Casado i Margarita Guillén (coords.); "La Declaración Universal sobre Bioética y Derechos Humanos de la Unesco y la discapacidad", de María Casado i Antoni Vilà; "Desapariciones forzadas de niños en Europa y Latinoamérica. Del convenio de la ONU a las búsquedas a través del ADN", de María Casado i Juan José López Ortega (coords.); i "Morir en libertad", d’Albert Royes (coord.).

Manuel Jesús López Baroni és llicenciat en Dret per la Universitat de Sevilla i s’ha doctorat, en la línia d’investigació de bioètica i dret, a la Universitat de Barcelona. També és doctor en Filosofia per la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED), amb una tesi sobre filosofia política espanyola. Professor de Filosofia del Dret a la Universitat Pablo de Olavide, de Sevilla, col·labora amb l’Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona. És autor de diverses publicacions, i dirigeix treballs de recerca i tesis doctorals sobre les implicacions ètiques i jurídiques de la biotecnologia.

• Font