Càtedra UNESCO de Bioètica

Informació i matrícula

  • Observatori de Bioètica i Dret
  • Càtedra UNESCO de Bioètica
  • Universitat de Barcelona
  • Avgda. Diagonal 684,
    Facultat de Dret
  • 08034 Barcelona
  • Tel. (+34) 93 403 45 46
  • obd.ub@ub.edu

Experts espanyols van tractar sobre presa de decisions en pacients terminals no oncològics

19.01.2017

Amb la presència dels experts de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD) de la Universitat de Barcelona, Espanya, Dra. María Casado i Dr. Lluís Cabré, es va realitzar a la Universitat Austral de Xile el Seminari de Bioètica: Presa de decisions en pacients terminals.

A la jornada gratuïta, desenvolupada dijous passat 12 de gener de 2017 a l'Auditori 03 de l'Edifici Nahmías, Campus Isla Teja, van participar principalment integrants de CEA d'Hospital Basi Valdivia i del CEI Servei Salut Valdivia, metges i infermeres de serveis crítics del HBV, acadèmics i estudiants.

Durant la inauguració el Degà de la Facultat de Medicina UACh, Dr. Claudio Flores Würth, va agrair l'assistència als convidats internacionals, a més de felicitar a l'organització de l'esdeveniment, especialment a la Directora de l'Oficina de Relacions Internacionals d'aquesta Facultat, Prof. Cecilia Burgos Saelzer, “pel seu fonamental treball per dur a terme aquest seminari”.

Quant a la temàtica de la trobada, va expressar que els avanços de la medicina i les ciències de la salut en general no tindrien validesa sense tenir present l'enfocament bioètic. “És fonamental tenir en compte aquest element en tractar-se d'un tema tan complex com la presa de decisions en pacients terminals, on no només hem de preocupar-nos per la qualitat de vida de les persones sinó a més donar una bona mort a aquells que els necessiten, assistint a la família en aquest procés”.

Voluntats anticipades

A la xerrada inicial, la Dra. María Casado va parlar sobre la realitat a Catalunya del Document de Voluntats Anticipades (DVA), manifestació escrita realitzada per una persona major d'edat i capaç que, conscient i lliurement, expressa les opcions i instruccions en matèria sanitària que s'han de respectar en el cas que concorrin circumstàncies clíniques a les quals no pugui expressar personalment la seva voluntat.

En aquesta manifestació escrita la persona pot establir que no se li realitzi el procediment de cura o intervenció clínica, en cas de ser diagnosticada amb alguna malaltia greu específica.

Entre d'altres aspectes la especialista va explicar que aquest document, que ha qualificat com a "eina molt important no només des del punt de vista de l'autonomia de la persona, sinó com una ajuda als equips mèdics", va ser publicat l'any 2001 pel Grup de opinió de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD) de la Universitat de Barcelona i, aquest mateix any, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya elabora un model de DVA orientatiu on recull bona part del que es proposava a l'OBD.

Successivament, totes les Comunitats Autònomes a Espanya han anat adaptant els seus respectius models de DVA, així com regulant la seva pràctica. No hi ha un model a nivell estatal, però sí un Registre Nacional on els diversos registres de les comunitats es coordinen.

Per la seva banda el Dr. Lluís Cabré va parlar sobre el Pla de Cura Anticipats, contextualitzant que "l'any 2015 l'1% de les persones a Espanya va fer ús del Document sobre Voluntats Anticipades, cosa curiosa ja que si es realitza una enquesta trobaràs que voltant d'un 2 o 2,5% està d'acord amb fer voluntats anticipades, suggerint que o no tenen el temps per fer el tràmit davant notari o seure a parlar amb la família sobre aquest tema. Pel que fa al gènere i rang d'edat, el DVA és utilitzat més per dones que homes i una tercera part té menys de 60 anys".

En aquest escenari està l'alternativa de la sol·licitud d'atenció pal·liativa que ajuda a les persones amb una malaltia greu, com càncer, a sentir-se millor. A més de l'aspecte clínic, aquestes cures també tracten problemes emocionals, socials, pràctics i espirituals que la malaltia comporta.

Segons ha explicat, les innovacions de les cures pal·liatives han evolucionat d'una malaltia terminal a una condició crònica avançada evolutiva (pronòstic de setmanes a mesos a un altre de vida limitat); de considerar només càncer a totes les malalties cròniques evolutives; del concepte de malaltia específica a condició (incorpora condicions sociofamiliars); de mortalitat a prevalença; de dicotomia curativa-pal·liativa a atenció sincrònica, compartida i combinada (millorar qualitat de vida en qualsevol moment de l'evolució); d'intervenció rígida i tardana a flexible i precoç; i del pronòstic com a ítem central a complexitat com a criteri d'intervenció.

Així mateix, va emfatitzar que en la presa de decisions en aquests casos ha d'haver-hi una actitud empàtica amb la percepció subjectiva del pacient, comunicació efectiva i construcció d'una relació de compromís, i acceptació de la mort com el final natural de la vida.

Tots dos experts coincideixen que les cures pal·liatives haurien de ser un dret per a totes les persones, i no només en algunes patologies o situacions específiques.

Alta experiència

La Dra. María Casado González és advocada espanyola especialitzada en bioètica. Professora Titular de Filosofia del Dret de la Universitat de Barcelona, Directora i investigadora principal de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD) de la Universitat de Barcelona i titular de la Càtedra UNESCO de Bioètica a la mateixa Universitat.

El Dr. Lluís Cabré i Pericàs és mèdic internista, Doctor en Medicina i Màster en Bioètica i Dret. Actualment Cap del Servei de Vigilància intensiva de l'Hospital de Barcelona i President del Comitè d'Ètica Assistencial del mateix hospital clínic. Membre de la Comissió Deontològica del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona i secretari General de l'Associació de Bioètica i Dret.

El Seminari de Bioètica va ser organitzat per la Facultat de Medicina UACh, emmarcat dins d'un programa de visita i activitats dels especialistes espanyols que va involucrar també a l'Adreça de Recerca i Desenvolupament (DID) i Facultat de Ciències Jurídiques i Socials.