Disponible en format ebook el llibre "El origen de la bioética como problema"

Ja es troba disponible, en format ebook i per un preu de 6 euros, el llibre "El origen de la bioética como problema", de Manuel Jesús López Baroni, llicenciat en Dret per la Universitat de Sevilla i doctorat en la línia d'investigació de bioètica i dret per la Universitat de Barcelona (UB).

El llibre s'ocupa de l'origen i el contingut de la bioètica, un camp del coneixement en què conflueixen nombroses disciplines i que estudia les implicacions ètiques, polítiques, jurídiques, científiques i filosòfiques de la biomedicina i la biotecnologia. On i quan va néixer la bioètica? Tradicionalment s'ha atribuït la creació del neologisme «bioètica» a Potter, el 1970, i el seu desenvolupament als jesuïtes de la Universitat de Georgetown. No obstant això, la qüestió és molt més complexa i supera àmpliament el context nord-americà, no només perquè es va descobrir que l'alemany Fritz Jahr ja havia encunyat el terme en els anys vint, sinó perquè l'ètica clínica té segles d'història, i en totes les cultures i religions s'ha reflexionat sobre els problemes referents a la salut, la vida i el seu ocàs. Al factor merament històric hem d'afegir l'ideològic. «Bioètica» va ser el terme que van emprar alguns teòlegs per adoctrinar al personal sanitari d'acord amb el dogma catòlic en assumptes com la reproducció i l'eutanàsia. Aquest intent de monopolitzar matèries tan sensibles va provocar com a reacció defensiva la incorporació a la disciplina de corrents de pensament feministes, laïcistes i multiculturals. Finalment, l'acceleració de la biotecnologia i la por a les conseqüències de la manipulació del genoma dels éssers vius van acabar de consolidar la bioètica com a camp de coneixement plural i multidisciplinar.

La Col·lecció de Bioètica de l’Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona, dirigida per María Casado, directora de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD), del Màster en Bioètica i Dret i titular de la Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona, promou una concepció de la bioètica flexible, pluridisciplinària i laica, en el marc del respecte als drets humans reconeguts, i fomenta el debat informat sobre «les qüestions ètiques relacionades amb la medicina, les ciències de la vida i les tecnologies connexes aplicades als éssers humans, tenint en compte les seves dimensions socials, jurídiques i ambientals» (art. 1.1, Declaració Universal sobre Bioètica i Drets Humans). Els títols anteriors de la col·lecció són: "La confidencialitat en l’assistència sanitària. Del secret mèdic a la història clínica compartida a Catalunya", de Lídia Buisan; "Gestación por sustitución. Ni maternidad subrogada ni alquiler de vientres", d’Eleonora Lamm; "ADN forense: problemas éticos y jurídicos", de María Casado i Margarita Guillén (coords.); "La Declaración Universal sobre Bioética y Derechos Humanos de la Unesco y la discapacidad", de María Casado i Antoni Vilà; "Desapariciones forzadas de niños en Europa y Latinoamérica. Del convenio de la ONU a las búsquedas a través del ADN", de María Casado i Juan José López Ortega (coords.); i "Morir en libertad", d'Albert Royes (coord.).

• Comprar el llibre