Càtedra UNESCO de Bioètica

Informació i matrícula

  • Observatori de Bioètica i Dret
  • Càtedra UNESCO de Bioètica
  • Universitat de Barcelona
  • Avgda. Diagonal 684,
    Facultat de Dret
  • 08034 Barcelona
  • Tel. (+34) 93 403 45 46
  • obd.ub@ub.edu

Crònica de la Jornada "Envelliment, vulnerabilitat i situacions d'abús"

26.11.2018

El passat 24 d’octubre de 2018 va tenir lloc a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona la Jornada “Envelliment, vulnerabilitat i situacions d’abús”, organitzada per l’Institut de Recerca Transjus, conjuntament amb l’Observatori de Bioètica i Dret (OBD).

La presentació va anar a càrrec de la Dra. Mar Campins Eritja, vicedegana de recerca i relacions internacionals de la Facultat de Dret, el Dr. Juli Ponce Solé, Director de l’Institut Transjus i la Dra. Maria Casado, Càtedra UNESCO – Directora de l’Observatori de Bioètica i Dret, que van presentar el problema de l’envelliment de la població a Europa i les seves conseqüències socials, econòmiques i jurídiques. En particular, van destacar la complexitat d’un problema que requereix ésser abordat de forma íntegra des de diverses disciplines i distintes sensibilitats.

La primera sessió de la jornada explicava els efectes de la pèrdua de la capacitat cognitiva i les seves conseqüències, tant des del vessant mèdic com jurídic. La Sra. Nina Gramunt Fombuena, neuropsicòloga del Barcelona Beta Brain Research Center (BBRC), va explicar la progressió de la malaltia d’Alzheimer, des de la fase preclínica fins a les seves darreres conseqüències, i les implicacions per a l’autonomia personal. Segons Gramunt, l’Alzheimer es la principal causa de demència; va ser especialment il·lustratiu i colpidor conèixer-ne les causes, les dificultats de diagnòstic, el tractament (que, sense curar, ajuda a pal·liar la simptomatologia) i l’impacte sobre l’autonomia personal d’aquells que pateixen la malaltia.

El vessant jurídic va anar a càrrec de la Dra. Esther Arroyo i Amayuelas, Titular de la Càtedra Jean Monnet de Dret Privat Europeu i Professora de Dret Civil (UB), que es va centrar en els mecanismes jurídics de protecció de les persones que pateixen un deteriorament físic i/o mental, degut a la seva edat avançada. Va destacar que els mecanismes de protecció de les persones grans no haurien de ser (o no necessàriament) restrictius de la capacitat d’obrar i que, addicionalment, s’haurien de configurar com a “vestits a mida”, adaptats a la particular capacitat de discerniment que les persones conservin amb el pas del temps. Després de presentar els diferents mecanismes de protecció a Europa i de destacar la manca de regulació específica pel col·lectiu de les persones grans que, sense estar malaltes, en canvi són vulnerables, va destacar la figura catalana de l’assistència, que protegeix sense incapacitar, tot afirmant que, per això mateix, s’hauria de convertir en una institució d’aplicació general no només a Catalunya, sino també a Espanya.

La segona sessió va tractar del model d’atenció a la gent gran i en ella van participar el Dr. Joaquim Martínez Montauti, metge internista i President del Comitè d’Ètica Assistencial de l’Hospital de Barcelona, que va presentar els aspectes generals i sanitaris de l’envelliment, tot destacant que les persones grans constitueixen una població heterogènia i que, sovint, el problema no és tant la malaltia com la pèrdua de funcionalitat. En aquesta sessió també van participar la Sra. Esther Quintana, treballadora social i Cap del Departament d’atenció social per a la gent gran i per a la promoció de l’autonomia personal de l’Institut Municipal de Serveis Socials; i la Sra. Àngels Campos Fornell, psicòloga, del Departament de Planificació i Processos de l’Àrea de Drets Socials de l’ Ajuntament de Barcelona. Les ponents van explicar el ventall de programes municipals per atendre a les persones grans: des del servei d’atenció i suport a domicili, passant pel servei de teleassistència, que és un dels millor valorats, fins a les residencies; tot seguit van presentar un estudi de l’Ajuntament de Barcelona, en el que hi participen, que analitza les situacions d’abús que pateixen les persones grans. Tots els intervinents en aquesta sessió van abordar el problema de la discriminació social i la necessitat de combatre l’edatisme, com a nova forma de discriminació.

Tres van ser les intervencions de la tarda, centrades en les situacions de risc i la reacció jurídica. La Dra. Mariló Gramunt Fombuena, Presidenta de la Junta Arbitral de Consum a Catalunya i Professora de Dret Civil (UB) va parlar de la gent gran com a col·lectiu especialment protegit en l’àmbit del consum. La seva intervenció va abordar preguntes que sembles senzilles, com ara a qui s’ha de considerar persona gran i perquè ha de formar part d’un col·lectiu especialment protegit. Si s’ha de dispensar una especial protecció en l’àmbit de consum no és tant per l’edat sinó per una combinació de factors econòmics, culturals, socials, i fora bó replantejar la redacció del Codi de Consum al respecte. La Dra. Mònica Navarro-Michel, Professora de Dret Civil (UB), va abordar el tema de l’ingrés en residencia geriátrica de les persones grans, i va analitzar el contrast entre la jurisprudencia catalana, que no exigeix al guardador de fet (que està al càrrec de la persona gran) que sol·liciti autorització judicial per a ingressar-la en un centre, i les tres sentències del Tribunal Constitucional que, tot el contrari, sí que l’exigeixen perquè l’ingrès afecta el dret a la llibertat individual de les persones i, per tant, no es pot restringir aquesta llibertat sense abans haver adoptat les degudes garanties. Finalment, el Dr. Miguel Àngel Soria Verde, Professor de Psicologia Criminal i Psicologia Jurídica (UB) va abordar el procés de victimització de les persones grans en situacions d’abús, tot posant en relleu que, en moltes ocasions, aquestes persones viuen una situació de victimització addicional com a conseqüència dels vincles, sovint familiars, amb la persona que comet l’abús.

La clausura va anar a càrrec de la Dra. Mònica Navarro-Michel, que va destacar quin havia estat el leitmotiv de la Jornada de la qual en va ser la coordinadora: la vellesa és una realitat molt heterogènia i, per tant, les respostes socials i jurídiques també ho han de ser. La reunió de persones d’àmbits diversos i amb sensibilitats distintes, per primer cop, en aquesta jornada, ha servit per a entendre una mica millor els problemes de la gent gran i, ben segur, ens ajudarà a actuar en conseqüència en el futur. Tant de bo la sensibilització de les persones faci més fàcil la posada en pràctica de polítiques i regulacions més i millor adaptades als problemes de les persones grans. Esperem continuar mereixent el recolzament tant de Transjus com de l’Observatori de Bioètica i Dret per continuar organitzant jornades tan o més interessant que aquesta.